Joan M. Gual: ‘L’obra dramàtica de Pedrolo es troba injustament oblidada’
Des de l’Associació Conèixer CATalunya ens presenten Em dic Catalunya i sóc una Nació, un audiovisual de 35 minuts de durada, en format de DVD, en el que Catalunya parla en primera persona. Va destinat principalment a un públic d’edat compresa entre 12 i 18 anys i en general a les persones poc coneixedores de la realitat de Catalunya, especialment les que són nouvingudes.
Una setmana després que els socis d’Òmnium Cultural van assistir a la representació de Sóc el defecte de Manuel de Pedrolo, la seu nacional de l’entitat es va convertir en escenari del fòrum sobre l’obra. Guillem-Jordi Graells, dramaturg especialitzat en l’obra de Pedrolo; Hermann Bonnín, director de l’Espai Brossa i Joan M. Gual, director que actualment s’encarrega de dur a l’escenari l’obra, van ser els ponents d’aquest fòrum en el qual es va repassar l’obra dramàtica de l’escriptor d’Aranyó.
Tots tres ponents van destacar que l’obra de Pedrolo està injustament oblidada i que la seva faceta com a dramaturg ‘queda sepultada per la seva gran feina com a novel·lista’. Graells va apuntar, fins i tot, que Pedrolo es negava a si mateix aquesta condició ja que ‘considerava que el seu teatre era un fracàs’. De tota manera va indicar, ‘el silenci al voltant de Pedrolo és un més dels múltiples silencis de la nostra cultura, que no es troba encara normalitzada i pateix molts dèficits’.
En aquest sentit es va destacar la feina de l’Espai Brossa d’apostar per una obra que, tal com va indicar el director Joan M. Gual, ‘havia estat rebutjada pel Nacional’. Bonnín, director del teatre va voler remarcar, en aquest sentit, que el seu objectiu és el de ‘fer sortir a la llum certes coses oblidades’, parafrasejant les paraules del mateix Brossa.
Per a Graells, l’obra dramàtica de Pedrolo guarda una total coherència i va destacar que Sóc el defecte pertany a l’època més productiva de l’autor pel que fa a obres teatrals. Gual, per la seva banda va voler defugir de l’etiqueta de teatre de l’absurd que sempre s’havia penjat a Pedrolo. Segons el director, el teatre de Pedrolo no és absurd, perquè ‘el que és realment absurda és la vida’.