L’escriptor de Perpinyà Joan-Lluís Lluís va ser, dijous, a la sala de socis de l’Ateneu per presentar la seva última novel·la, El navegant (Editorial Proa, 2016): és la història d’un jove català, Assiscle Xatot, que té un do especial amb les llengües (i al llarg de la història en troba unes quantes). Va conduir l’acte Albert Nolla, que no és com Assiscle però és traductor del japonès (Haruki Murakami) i de l’anglès (Paul Auster). Nolla va destacar la trajectòria de Lluís: novel·lista (El dia de l’ós o Les cròniques del deu coix), assagista (Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos) i col·laborador en mitjans de comunicació (s’han de destacar els articles que publica cada setmana al suplement Presència sobre, és clar, llengües del món).

Joan-Lluís Lluís va parlar sobre el seu protagonista, sobre la seva novel·la (d’aventures i de parles), però també de la seva feina com a autor, la relació amb el català, de la situació de la llengua a França, de política catalana. De fet es va parlar molt de política. Però es va tornar a la novel·la: tres alumnes de l’institut Joan Mercader van llegir diferents fragments d’El navegant. Després de les preguntes dels assistents (sobre la situació a Catalunya, sociolingüística, els secrets de la creació d’històries), Lluís va tancar l’acte amb el conte d’un poble d’Austràlia que va perdre la seva llengua potser, només potser, perquè no tenia un estat propi.