Informació al servei del poder
Bea Talegón denuncia a Tarragona la ingerència directa del govern espanyol als mitjans de comunicació
L’advocada i periodista Bea Talegón afirma que els mitjans de comunicació “més consumits” a Espanya segueixen, de forma més o menys subtil, “una línia editorial marcada pel Govern”. Explica que van deixar de comptar amb ella com a tertuliana a Las Mañanas de Cuatro per tenir “un punt de vista massa independentista”. Assegura que una de les directrius del govern és no donar visibilitat a espanyols amb certa empatia vers el procés, sinó que la defensa de l’independentisme provingui exclusivament de convidats catalans.
Bea Talegón ha participat en una conferència al Col·legi d’Advocats i Farmacèutics de la ciutat de Tarragona, juntament amb dos altres professionals de la comunicació: la directora del Diari Jornada, Laia Altarriba i el subdirector de Nació Digital, Ferran Casas.
Talegón ha denunciat la praxi dels grans mitjans de comunicació espanyols a través de vivències pròpies. Ha explicat que, després de quatre anys treballant a la cadena de televisió Cuatro, va notar un canvi significatiu a partir del 17 d’agost de l’any passat –dia en què es van produir els atemptats de Barcelona i Cambrils-. “A la tertúlia ja no ens dividien entre progressistes i conservadors; em vaig adonar que tots tenien el mateix discurs”, ha afirmat. Al cap d’uns mesos, la direcció del programa va decidir prescindir de les seves aportacions perquè eren favorables a l’autodeterminació.
Un altre exemple de la censura que pateixen els periodistes és el cas d’una companya seva del programa El Intermedio: “Va rebre una trucada del Ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, demanant que publiqués la nota que suposadament havia enviat la CIA als Mossos, i prometent-li que, si ho feia, li facilitaria merda contra Catalunya durant algunes setmanes”. La periodista es va negar i la van apartar de la seva posició dins del mitjà, ha explicat Talegón. També ha denunciat que el programa Las Mañanas de Cuatro tanca per ordres de la secretaria de l’Estat, a través d’una “una trucada directa”, tot i les bones xifres d’audiència que registra. “El resultat de tot això és una societat desinformada”, ha sentenciat.
“La Bea no és una veu única a Madrid, sinó que estan invisibilitzades”, ha criticat Laia Altarriba. Parafrasejant a Joan Fuster, ha dit: “Tota notícia que no fem nosaltres serà escrita en contra nostra”. En aquest sentit, ha defensat la necessitat de crear mitjans de base popular, per tal de fer “un periodisme lliure deslligat d’interessos”.
Altarriba ha reflexionat sobre el paper dels mitjans “compromesos amb el dret a l’autodeterminació” assegurant que també haurien fer crítiques constructives al propi Procés. Ha remarcat que aquests mitjans, incloent el seu, potser “han provocat que capes àmplies de la població s’hagin sentit allunyades d’aquests discursos i atretes per altres de caire identitari espanyolista”. Per això, considera que el repte és intentar trobar una manera, col·lectivament, d’arribar als que encara no estan convençuts. Ha admès que “és difícil respondre davant la repressió” però ha instat els mitjans a “no mostrar les seves febleses” ja que llavors “[des de les esferes de poder] saben per on apretar”.
Ferran Casas ha indicat que, avui en dia, “la independència i la honestedat s’han convertit en els béns més preuats del periodisme”. Ha assegurat que els mitjans haurien de ser agents encarregats de “fiscalitzar el poder, tingui el color que tingui” i no pas d’acompanyar-lo. Malauradament, la situació actual és que hi ha molts interessos que colpegen els mitjans de comunicació i Casas ha assegurat, en la línia del que comentaven Talegón i Altarriba, que algunes d’aquestes empreses informatives “han deixat de banda el periodisme per centrar-se en la raó d’Estat”. Ha remarcat la importància de no caure en la dinàmica dels grans mitjans espanyols de “fabricar mentides”. “La bandera de la ètica ha de ser sempre nostra”, ha afirmat contundent.
Aquest acte sobre els mitjans de comunicació, moderat pel periodista Ricard Lahoz, s’emmarca dins del cicle de conferències Catalunya, camí de llibertat organitzat per Òmnium Cultural, l’ANC i Juristes per la República. El cicle finalitzarà dimarts vinent, dia 29 a les 19:00 hores, amb la xerrada “En peu de pau” a l’Aula Magna del Campus Catalunya.
Bea Talegón ha participat en una conferència al Col·legi d’Advocats i Farmacèutics de la ciutat de Tarragona, juntament amb dos altres professionals de la comunicació: la directora del Diari Jornada, Laia Altarriba i el subdirector de Nació Digital, Ferran Casas.
Talegón ha denunciat la praxi dels grans mitjans de comunicació espanyols a través de vivències pròpies. Ha explicat que, després de quatre anys treballant a la cadena de televisió Cuatro, va notar un canvi significatiu a partir del 17 d’agost de l’any passat –dia en què es van produir els atemptats de Barcelona i Cambrils-. “A la tertúlia ja no ens dividien entre progressistes i conservadors; em vaig adonar que tots tenien el mateix discurs”, ha afirmat. Al cap d’uns mesos, la direcció del programa va decidir prescindir de les seves aportacions perquè eren favorables a l’autodeterminació.
Un altre exemple de la censura que pateixen els periodistes és el cas d’una companya seva del programa El Intermedio: “Va rebre una trucada del Ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, demanant que publiqués la nota que suposadament havia enviat la CIA als Mossos, i prometent-li que, si ho feia, li facilitaria merda contra Catalunya durant algunes setmanes”. La periodista es va negar i la van apartar de la seva posició dins del mitjà, ha explicat Talegón. També ha denunciat que el programa Las Mañanas de Cuatro tanca per ordres de la secretaria de l’Estat, a través d’una “una trucada directa”, tot i les bones xifres d’audiència que registra. “El resultat de tot això és una societat desinformada”, ha sentenciat.
“La Bea no és una veu única a Madrid, sinó que estan invisibilitzades”, ha criticat Laia Altarriba. Parafrasejant a Joan Fuster, ha dit: “Tota notícia que no fem nosaltres serà escrita en contra nostra”. En aquest sentit, ha defensat la necessitat de crear mitjans de base popular, per tal de fer “un periodisme lliure deslligat d’interessos”.
Altarriba ha reflexionat sobre el paper dels mitjans “compromesos amb el dret a l’autodeterminació” assegurant que també haurien fer crítiques constructives al propi Procés. Ha remarcat que aquests mitjans, incloent el seu, potser “han provocat que capes àmplies de la població s’hagin sentit allunyades d’aquests discursos i atretes per altres de caire identitari espanyolista”. Per això, considera que el repte és intentar trobar una manera, col·lectivament, d’arribar als que encara no estan convençuts. Ha admès que “és difícil respondre davant la repressió” però ha instat els mitjans a “no mostrar les seves febleses” ja que llavors “[des de les esferes de poder] saben per on apretar”.
Ferran Casas ha indicat que, avui en dia, “la independència i la honestedat s’han convertit en els béns més preuats del periodisme”. Ha assegurat que els mitjans haurien de ser agents encarregats de “fiscalitzar el poder, tingui el color que tingui” i no pas d’acompanyar-lo. Malauradament, la situació actual és que hi ha molts interessos que colpegen els mitjans de comunicació i Casas ha assegurat, en la línia del que comentaven Talegón i Altarriba, que algunes d’aquestes empreses informatives “han deixat de banda el periodisme per centrar-se en la raó d’Estat”. Ha remarcat la importància de no caure en la dinàmica dels grans mitjans espanyols de “fabricar mentides”. “La bandera de la ètica ha de ser sempre nostra”, ha afirmat contundent.
Aquest acte sobre els mitjans de comunicació, moderat pel periodista Ricard Lahoz, s’emmarca dins del cicle de conferències Catalunya, camí de llibertat organitzat per Òmnium Cultural, l’ANC i Juristes per la República. El cicle finalitzarà dimarts vinent, dia 29 a les 19:00 hores, amb la xerrada “En peu de pau” a l’Aula Magna del Campus Catalunya.