Igualada recordarà permanentment els deu igualadins deportats després de la Guerra Civil als camps de concentració nazis i morts en captivitat durant la II Guerra Mundial. Ho farà sumant-se a la iniciativa Stolpersteine, un terme alemany que es podria traduir com a “esculls” o “pedres al camí”, impulsada per l’artista Günter Demnig. Les Stolpersteine són llambordes de formigó de 10 x 10 centímetres, amb una fulla de llautó al capdamunt on s’hi graven les dades essencials de cada persona. Cada element, doncs, és únic i fet específicament per homenatjar cadascuna de les víctimes. L’objectiu és fer aturar el vianant i que recordi la persona desapareguda, assassinada o torturada, fent que reflexioni al voltant d’uns fets que van marcar desgraciadament el segle XX al continent europeu.

L’any 2015, amb un article a la premsa local, l’escriptor Antoni Dalmau donava visibilitat a aquesta iniciativa i recordava la necessitat d’homenatjar els igualadins desapareguts. Donant resposta a aquesta proposta, tal i com ha explicat aquest dimecres l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, el proper 26 de gener, a la Plaça de l’Ajuntament s’hi ubicaran finalment les deu llambordes que recordaran aquests ciutadans deportats i morts a Àustria, víctimes del nazisme. A l’acte hi assistiran el mateix Günter Demnig i el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas. També han estat convidats els descendents de les víctimes que han pogut ser localitzats i, de fet, és previst que el nét d’un dels desapareguts intervingui en l’homenatge.

Republicans deportats i morts als camps nazis · Existeixen documentats aproximadament uns 9.300 republicans espanyols que van ser reclosos i condemnats a treballs forçats en diferents camps de concentració alemanys. La majoria havien fugit del règim franquista en acabar la Guerra Civil, però a França van ser detinguts i traslladats per al seu internament a Àustria, al camp de Mauthausen i al de la veïna localitat de Gusen. D’aquests presoners, 5.200 van morir i 334 figuren encara avui com desapareguts.

D’acord amb la informació que s’ha pogut recollir, els deu igualadins que seran recordats amb aquesta iniciativa són Jesús Cano Cano (nascut  el 1916, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen), Josep Fàbregas i Pons (nascut el 1905, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen), Joaquim Gil i Abella (nascut  el 1902, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i mort el 1941 a Gusen), Agustí Gomis i Valls (nascut  el 1885, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i mort el 1941 a Gusen), Ginés González Ginés (nascut el 1918, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i mort el 1941 a Gusen), Celestino Moreno Zamora (nascut  el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el 1942 a Gusen), Ginés Moreno Zamora (nascut  el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any al castell de Hartheim), Emili Ribera i Casellas (nascut  el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen), Miquel Tirado Franco (nascut  el 1898, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen) i, finalment, Salvador Vidal i Claramunt (nascut  el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Hartheim).

Frederic Freixas i Escudé i Pau Massó i Cuadras, també igualadins, van sobreviure a l’internament i van ser alliberats pels aliats l’any 1945. A banda, es té constància que fins a quatre anoiencs més (Miquel Call i Planas, Domènec Ferrer i Torrents, Miquel Rovira i Isart, Simó Saumell i Tort) van morir en aquests camps de concentració i tres (Francesc Xavier Estruch i Pons, Manuel Ferrer i Bertran, Leandre Pey i Juvanteny) hi van sobreviure.

Günter Demnig i les Stolpersteine · L’impulsor de la proposta, Günter Demnig, va néixer a Berlin el 1947 i va cursar estudis universitaris de l’àmbit de les Arts, primer a Berlin i després a Kassel. Des del primer moment, el fet de deixar empremtes commovedores dins l’espai públic ha estat una prioritat en les seves obres. Als anys noranta va recordar la deportació de la població gitana per part de les SS col·locant una llosa davant l’ajuntament històric de Colònia i aquell va acabar sent l’origen de les Stolpersteine. La seva voluntat amb aquest projecte és fer tornar als seus pobles i ciutats, encara que sigui de manera simbòlica, les persones tràgicament desaparegudes per culpa del nazisme.

Avui ja hi ha unes 50.000 Stolpersteine instal·lades en setze països d’Europa, destacant Alemanya i Holanda com els dos on més se’n poden trobar. El 2015, Navàs va ser el primer municipi català a adoptar-les i, aquest 2017, s’hi sumen capitals com Igualada i Manresa, entre altres.