Òmnium Alt Penedès reprenia el divendres 11 de desembre les activitats presencials, després d’unes setmanes d’aturada per la segona onada de Covid-19, amb un bonic homenatge a Josep Carner, “el príncep dels poetes”, amb motiu dels 50 anys de la seva mort. L’activitat, prevista inicialment al Vinseum, es va dur a terme finalment al Fòrum Berger Balaguer, a Vilafranca del Penedès, amb una bona assistència de públic donades les circumstàncies.

La primera part de l’acte va anar a càrrec de l’escriptor i professor de literatura Jordi Llavina i d’alguns dels seus alumnes de l’Institut Milà i Fontanals. Llavina va fer una breu glossa del poeta amb referències als seus versos plens d’imatges i a l’ús imaginatiu que feia de la llengua. “No s’acaba mai, Carner”, va reblar. A continuació, els nois i noies, d’entre 2n d’ESO i 2n de Batxillerat, van llegir alguns poemes seleccionats.

A la segona part, Jaume Calatayud i Vicente Monera van interpretar la composició poeticomusical Val més cantar que témer i témer que oblidar. Els versos de Carner, musicats i cantats per Monera, anaven alternant-se amb la narració de Calatayud, sempre amb el fons del punteig de la guitarra relligant el conjunt. Tots dos ens van acompanyar per la trajectòria literària i vital de Josep Carner, començant per la seva precocitat publicant poemes a la revista Oreneta, quan només tenia dotze anys; continuant amb la seva consagració, amb obres com Els fruits saborosos o La paraula en el vent, i amb les seves aportacions al periodisme i a la traducció; repassant la seva carrera diplomàtica, que després es convertiria en exili a Mèxic i a Brussel·les; passant per la candidatura frustrada al Nobel de Literatura, i acabant amb la trista visita a Catalunya, el 1970, pocs mesos abans de morir.