El divendres 4 de novembre Òmnium Cultural Montnegre va dur a terme l’acte La llengua ens separa o ens uneix?,a la Biblioteca Gual i Pujadas de Canet de Mar.

En principi, l’acte havia de ser un diàleg entre la periodista Rita Marzoa i el lingüista Joan Ferrer i Costa, però un imprevist d’última hora va obligar a canviar el format per convertir-lo en una entrevista entre el doctor Ferrer  i el periodista canetenc Quim Masvidal.

Durant l’acte, Ferrer va parlar de diferents punts clau per a la salut actual del català i de la llengua catalana entesa com a element de cohesió social. Parlant d’immersió lingüística, Ferrer va apuntar que “si no hagués estat per la immersió, la llengua catalana es trobaria en un estat agonitzant” i que “és l’única via per salvar la llengua”. En aquesta línia va afegir que “si perdem la llengua hem desaparegut”. Sobre l’escola catalana, el degà de la UdG va dir que “és fonamental”, tot i que “no ha estat capaç de garantir la pervivència de la llengua”.

Quan va tocar temes més delicats, com ara la immigració, Ferrer va demostrar que en el seu discurs no hi tenen cabuda certs tabús, amb les afirmacions que es tracta “d’una força exògena que fa que la llei natural de la llengua es vegi alterada”, que “Catalunya ha estat incapaç d’absorbir tanta immigració, i això ha repercutit en la llengua”, o que “tenint en compte les circumstàncies, és prodigiós que el català tingui la salut que té”.

Ferrer també va tenir unes paraules per a Espanya: “allò que dol a Espanya és que tinguem una llengua que ens fa sentir diferents”, que “molesta que els catalans siguem catalans”, o bé que “allò que molesta és que Carles Riba tradueixi l’Odissea en hexàmetres”, per exemple. A més, va afirmar que “Espanya ha intentat acabar amb el català de manera destralera” o que “el discurs d’entitats com Foro Babel és intolerable”.

Quant a normalització lingüística, Joan Ferrer va criticar TV3 dient que “si TVE no toleraria que sortís un sol anunci en català, per què hem de tolerar que la televisió pública dels catalans emeti anuncis en castellà?”. Per acabar, i mirant cap al futur més immediat, el lingüista va aconsellar al públic que “hem de fer que la llengua catalana sigui més necessària, imprescindible”, i que “el periodisme i els mitjans audiovisuals han de ser forts i crear productes atractius per als consumidors”.