La passió i la força dels marginats van ser la bastida de l’èxit popular i la vigència universal del teatre d’Àngel Guimerà. Així va explicar Josep Lluís Bozzo, director de Dagoll Dagom, l’actualitat de l’obra de l’il·lustre dramaturg just el dia que es complien cent anys de la seva mort.

Va ser una de les intervencions destacades de la tertúlia, Guimerà, 100 anys, organitzada per Òmnium Cultural Baix Penedès i que va reunir un centenar llarg de persones als Jardins del Museu Deu del Vendrell amb motiu de l’any Guimerà. Va ser el dia que el Vendrell va recuperar la memòria de l’escriptor nascut a Tenerife, que va arribar a la vila de petit i triomfà a Barcelona. A més de Bozzo, a la tertúlia, moderada per Àngels Santacana, hi van participar el professor d’Arts Escèniques, Martí Romaní, i l’experta local en Guimerà, Neus Oliveras.

En la seva intervenció Bozzo va explicar algunes de les experiències significatives de les adaptacions de Guimerà per Dagoll Dagom. Més enllà de la projecció internacional de la seva obra en vida, l’adaptació contemporània de Mar i cel en format musical porta més d’un milió d’espectadors, s’ha representat en castellà a diferents ciutats de l’Estat i s’ha fet una versió en alemany (Halle). Però la universalitat dels seus arguments també es demostra per l’interès finalment no concretat d’altres adaptacions, com una versió en àrab que s’havia de fer a Palestina o l’interès frustrat d’un empresari americà per portar-lo a Broadway.

De Mar i cel, bastida sobre l’èpica dels pirates i el drama de l’amor impossible, Bozzo va destacar la base documental de Guimerà sobre el catastròfic conflicte generat per l’expulsió dels moriscos el 1609, i en va fer paral·lelismes amb l’actual onada migratòria. Per la seva banda, Martí Romaní va fer notar la força de la dramatúrgia de Guimerà, constatada en la seva experiència personal amb joves del Vallès, desconeixedors de Guimerà i allunyats de la cultura catalana, que queden enganxats en descobrir la seva obra.

Neus Oliveras va recordar el significat polític de l’enterrament d’Àngel Guimerà fa cent anys. Era temps de dictadura, la de Primo de Rivera, i d’ofensiva contra la cultura catalana. En aquest context s’ha d’entendre la rellevància de símbols com la senyera amb què s’embolcallà el cos de Guimerà o la interpretació de la Santa Espina durant el funeral, reivindicacions de la catalanitat, així com la gran participació popular documentada pels diaris de l’època.

L’acte es va cloure amb l’actuació del grup Tocats de Canya i un tast del vi del celler Jané Ventura dedicat a l’Any Guimerà ofert per l’Ajuntament del Vendrell, que va organitzar una ofrena floral prèvia al monument a Guimerà. Més d’un centenar de persones van assistir a aquests actes en record de Guimerà.