Així van ser les (Re)voltes gitanes de Gràcia!

Actualitat

En el marc del projecte de (Re)voltes, el passat dissabte 22 d’octubre ben d’hora al matí ens reunirem just al peu de la torre del rellotge a la Plaça de la Vila per poder gaudir d’una passejada ben amena i instructiva pels carrerons i les places de la part vella del barri. La voluntat era de conèixer de ben prop i pels seus propis protagonistes l’evolució d’un dels grups humans amb més petjada del barri: els gitanos i gitanes de Gràcia.

De la mà de Ricard Valentí, president de l’associació Joves Gitanos de Gràcia i referent indispensable de la cultura gitanes vam recórrer els carrers (Francisco Giner, Fraternitat, Progrés…) i les places (la de la Vila, la del Raspall, la del Poble Gitano) parant-nos en tots aquells racons i portalades d’especial significació comunitària per tal d’escoltar les explicacions d’en Ricardet.

Sens dubte, la música fou i segueix sent un element cabdal de la identitat d’aquest col·lectiu i, especialment, la rumba i el cant. Artistes de relleu com Peret, Moncho o el Pascaílla, nascut al barri, formen part d’aquest patrimoni cultural, i així és visible en les nombroses plaques que els recorden a les façanes. Davant del desaparegut bar petxina, en Ricard ens va fer memòria del Gato Perez i del seu pas i vincle amb barri i la seva fructífera relació amb el col·lectiu gitano. Avui, la plaça on s’ubicava el Petxina duu el nom del músic d’origen argentí.

Tanmateix, el barri, la gent que el viu, i especialment gitanos i gitanes, són avui víctimes també, de polítiques discriminatòries, aquest cop associades al procés de gentrificació que pateix tota la ciutat: molts dels seus habitants, amb arrels familiars de fa segles, han hagut de marxar cap als Vallesos o cap al camp de Tarragona, ens explica el Ricard, amb un punt lògic de nostàlgia.

Però de la mateixa manera que la gentrificació expulsa habitants dels seus barris, també n’acull de nous. Asseguts al voltant de les taules de l’històric bar Resolís, acabem la trobada xerrant amb l’activista i treballadora infatigable, Ida Isuf, d’orígen albanès, que ens explica la seva lluita per la recuperació de la llengua romaní, o per la visibilització de la dona gitana.

I fins aquí la jornada de les (Re)voltes gitanes de Gràcia. Esperem repetir l’experiència ben aviat i contribuir de la millor manera a la recuperació de la memòria històrica del poble gitano. I és que sense les gitanes no hi ha Gràcia.