Full informatiu 82 – setembre de 2005

Actualitat

Editorial :

El futur de la llengua a les nostres mans?

Des del mes de desembre de 2004 fins a l`abril de 2005, la revista Serra d`Or va organitzar un seguit de taules rodones per analitzar el futur de la cultura catalana en tres aspectes importants: el teatre, la literatura i la llengua. Pel que fa a aquest darrer aspecte, van analitzar la situació de la llengua F. Vallverdú, A. Branchadell, M.À. Pradilla i I. Marí, vocal de la junta de la nostra entitat. Els textos de les intervencions s`han reproduït en el número de juliol-agost de l`esmentada revista. De manera molt clara i sintètica, I. Marí analitza el futur de la llengua contrastant, en deu mesures, dues alternatives possibles: una de sostenibilitat lingüística i una altra de neodarwinisme lingüístic. Aquesta darrera seria l`opció dels qui creuen que cal deixar llibertat absoluta perquè hom triï la llengua i que no hi ha d`haver cap norma que obligui a utilitzar una o altra llengua en qualsevol situació comunicativa a casa nostra. Enfront d`aquesta posició, I. Marí demana que “tots –ciutadans, empreses i institucions– actuem per posar en pràctica un projecte col·lectiu que respongui a una opció de clara sostenibilitat i que deixem de banda posicions que ens fan infeliços per a perdre miserablement el temps discutint en tots els mitjans de comunicació entorn de pronòstics estèrils sobre el futur del català”.

Una de les claus que ens dóna Isidor Marí per al futur del català fa referència al comportament individual: “usar el català en les converses interpersonals sempre que la comunicació amb els nostres interlocutors estigui assegurada i demanar amb amable persistència productes i serveis en català”. Es tracta justament d`una de les propostes i demandes que més insistentment hem fet des d`aquest modest butlletí de la nostra delegació. I que ha donat alguns fruits interessants: la Generalitat s`ha vist obligada a actuar d`ofici per assegurar el compliment de la normativa en política lingüística que sovint és encara oblidada o menystinguda per part de moltes empreses en l`oferta de productes o serveis. La campanya de queixes que la nostra delegació va començar ha fet canviar molts hàbits i costums d`alguns comerciants o fabricants que s`excusen en el lliure comerç (el neodarwinisme lingüístic) per no servir productes en la nostra llengua.

Val la pena, doncs, continuar insistint en aquesta mateixa línia, perquè al capdavall una part del futur de la llengua passa pel que cada un de nosaltres, individualment, faci per exigir-ne l`ús. Pensem-hi: quan siguem en un restaurant i ens mostrin la carta només en català; quan adquirim productes etiquetats només en castellà; quan siguem en un comerç i no ens atenguin en la nostra llengua; quan, en un servei públic, ens indiquin (o ens obliguin) a canviar de llengua; quan creguem que es vulneren els nostres drets com a consumidors, com a usuaris, com a clients…, recordem que ara les lleis ens emparen i que tenim dret a ser atesos en català. De manera amable, com assenyala I. Marí (l`educació no està renyida amb la fermesa), hem d`exigir l`ús del català. Si no, estem hipotecant el futur de la llengua, que també passa per les nostres mans en molts moments de cada dia. Com també diu Marí, la pregunta correcta no és Què li passa a la llengua catalana?, ni Quin és el futur del català?. Sinó Què estem disposats a fer perquè el català tingui un futur esplèndid? I és clar que la resposta no depèn només de cada un de nosaltres, sinó de moltes actuacions col·lectives. Però tan funest seria creure que el català evolucionarà per ell sol i que nosaltres només hi hem de fer d`observadors, com reforçar, mitjançant un pessimisme col·lectiu, la posició dels qui s`alegren que el català vagi malament i voldrien que desaparegués d`una vegada. De vegades el pessimisme no deixa veure el camí per actuar. I ara més que mai ens cal tenir la visió clara per actuar de manera decidida i encertada.

Nova adreça electrònica

Us recordem que la nova adreça de la nostra pàgina web és www.bages.omniumcultural.org, on es poden consultar les activitats de la delegació, i que les vostres propostes i opinions podeu adreçar-les a [email protected]. D`altra banda, si encara no ho heu fet, us agrairem que ens faciliteu la vostra adreça electrònica per tal de mantenir-vos informats puntualment de les darreres novetats.

Editorial :

El futur de la llengua a les nostres mans?

Des del mes de desembre de 2004 fins a l’abril de 2005, la revista Serra d’Or va organitzar un seguit de taules rodones per analitzar el futur de la cultura catalana en tres aspectes importants: el teatre, la literatura i la llengua. Pel que fa a aquest darrer aspecte, van analitzar la situació de la llengua F. Vallverdú, A. Branchadell, M.À. Pradilla i I. Marí, vocal de la junta de la nostra entitat. Els textos de les intervencions s’han reproduït en el número de juliol-agost de l’esmentada revista. De manera molt clara i sintètica, I. Marí analitza el futur de la llengua contrastant, en deu mesures, dues alternatives possibles: una de sostenibilitat lingüística i una altra de neodarwinisme lingüístic. Aquesta darrera seria l’opció dels qui creuen que cal deixar llibertat absoluta perquè hom triï la llengua i que no hi ha d’haver cap norma que obligui a utilitzar una o altra llengua en qualsevol situació comunicativa a casa nostra. Enfront d’aquesta posició, I. Marí demana que ‘tots –ciutadans, empreses i institucions– actuem per posar en pràctica un projecte col·lectiu que respongui a una opció de clara sostenibilitat i que deixem de banda posicions que ens fan infeliços per a perdre miserablement el temps discutint en tots els mitjans de comunicació entorn de pronòstics estèrils sobre el futur del català’.

Una de les claus que ens dóna Isidor Marí per al futur del català fa referència al comportament individual: ‘usar el català en les converses interpersonals sempre que la comunicació amb els nostres interlocutors estigui assegurada i demanar amb amable persistència productes i serveis en català’. Es tracta justament d’una de les propostes i demandes que més insistentment hem fet des d’aquest modest butlletí de la nostra delegació. I que ha donat alguns fruits interessants: la Generalitat s’ha vist obligada a actuar d’ofici per assegurar el compliment de la normativa en política lingüística que sovint és encara oblidada o menystinguda per part de moltes empreses en l’oferta de productes o serveis. La campanya de queixes que la nostra delegació va començar ha fet canviar molts hàbits i costums d’alguns comerciants o fabricants que s’excusen en el lliure comerç (el neodarwinisme lingüístic) per no servir productes en la nostra llengua.

Val la pena, doncs, continuar insistint en aquesta mateixa línia, perquè al capdavall una part del futur de la llengua passa pel que cada un de nosaltres, individualment, faci per exigir-ne l’ús. Pensem-hi: quan siguem en un restaurant i ens mostrin la carta només en català; quan adquirim productes etiquetats només en castellà; quan siguem en un comerç i no ens atenguin en la nostra llengua; quan, en un servei públic, ens indiquin (o ens obliguin) a canviar de llengua; quan creguem que es vulneren els nostres drets com a consumidors, com a usuaris, com a clients…, recordem que ara les lleis ens emparen i que tenim dret a ser atesos en català. De manera amable, com assenyala I. Marí (l’educació no està renyida amb la fermesa), hem d’exigir l’ús del català. Si no, estem hipotecant el futur de la llengua, que també passa per les nostres mans en molts moments de cada dia. Com també diu Marí, la pregunta correcta no és Què li passa a la llengua catalana?, ni Quin és el futur del català?. Sinó Què estem disposats a fer perquè el català tingui un futur esplèndid? I és clar que la resposta no depèn només de cada un de nosaltres, sinó de moltes actuacions col·lectives. Però tan funest seria creure que el català evolucionarà per ell sol i que nosaltres només hi hem de fer d’observadors, com reforçar, mitjançant un pessimisme col·lectiu, la posició dels qui s’alegren que el català vagi malament i voldrien que desaparegués d’una vegada. De vegades el pessimisme no deixa veure el camí per actuar. I ara més que mai ens cal tenir la visió clara per actuar de manera decidida i encertada.

Nova adreça electrònica

Us recordem que la nova adreça de la nostra pàgina web és www.bages.omniumcultural.org, on es poden consultar les activitats de la delegació, i que les vostres propostes i opinions podeu adreçar-les a [email protected]. D’altra banda, si encara no ho heu fet, us agrairem que ens faciliteu la vostra adreça electrònica per tal de mantenir-vos informats puntualment de les darreres novetats.

Full informatiu 82 – setembre 2005 

Altres activitats:

Exposició
Trobadors, trouvères i minnesänger

del 13 de setembre a l’1 d’octubre
matins, de dimarts a dissabte, de 10.30 a 14 h
tardes, de dilluns a dissabte, de 16.30 a 21 h
a la Biblioteca del Casino

Aquesta exposició, creada i cedida pel Casal d’Europa del Berguedà, vol ser una mostra dels trobadors catalans, occitans, francesos i alemanys més representatius de l’Edat Mitjana. Pren com a base la figura de Guillem de Berguedà i un recorregut que travessa la comarca des de Cardona fins a Ripoll, passant per aquells pobles berguedans, íntimament lligats amb algun dels tres trobadors comarcals: Guillem de Berguedà, Guillem Ramon de Gironella o Huguet de Mataplana. Els textos són obra de M. Carme Vilalta i Jaume Farguell. La inauguració es farà el dia 13 de setembre, a les vuit del vespre, a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino, que anirà a càrrec de Francesc Ribera, Titot, que ha musicat el trobador Guillem de Berguedà, i comptarà amb la presència de Jaume Farguell, president del Casal d’Europa del Berguedà.

El llibre del mes
El català, o ara o mai!
de Jordi Porta
(Angle editorial)

dimecres, 28 de setembre
a les vuit del vespre
a la llibreria Petit Parcir (Carrasco i Formiguera, 16. Manresa)

Òmnium Cultural del Bages es complau a convidar-vos a la presentació d’aquest llibre, on Jordi Porta fa una reflexió sobre el futur del català. L’acte comptarà amb la presència de l’autor i la presentació anirà a càrrec de Delfina Corzan, presidenta de la delegació.

Conferència i taller
L’espai lingüístic personal
Com parlar (més) en català i com sentir-nos (més) bé

conferència col·loqui, a càrrec de Ferran Suay i Lerma, doctor en Psicologia i professor de Psicologia de la Universitat de València

29 de setembre
a les vuit del vespre
a la Sala d’Actes de la Fundació Universitària del Bages

taller, a càrrec de Ferran Suay i Gemma Sanginés, psicòlegs i membres de la Societat Valenciana de Psicologia

29 i 30 de setembre, de set a deu del vespre
1 d’octubre, de deu a dues del migdia
a la Sala d’Actes de la Fundació Universitària del Bages

Taller pensat per adquirir les eines psicològiques per controlar la nostra actitud lingüística, sense sotmetre’ns a la llengua de l’interlocutor/a, i sense experimentar malestar quan li parlem en català a una persona no catalanoparlant que ens entén. És obert a tothom i és igualment formatiu per a aquelles persones que es considerin ‘convençudes’, ja que conèixer bé els mecanismes psicològics per adquirir uns bons hàbits lingüístics com a catalanoparlants és la millor manera de divulgar-los. Així mateix, s’adreça a persones que poden actuar com a models de conducta per a unes altres (líders de col·lectius socials, polítics, periodistes, caps de llocs de treball, personal docent, pares i mares, etc.). Aquesta activitat compta amb el suport del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Cal inscriure’s prèviament a la delegació del Bages d’Òmnium Cultural i el preu és de 12 euros (10 per als socis).

Premis lacetània

Convocatòria dels Premis Lacetània 2005
Us recordem que la delegació del Bages d’Òmnium Cultural, conjuntament amb el Centre d’Estudis del Bages, el Centre Excursionista de la Comarca de Bages, el Col·legi de Doctors i Llicenciats del Bages, la Delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, l’Orfeó Manresà, Regió7 i Sibelius, amb la col·laboració de la Caixa de Catalunya i la Família Esteve, convoquen la 23a edició dels Premis Lacetània. El termini per a la presentació de treballs acaba el dia 31 d’octubre.