Francesc Vila i Ginferrer Premi Bages de Cultura 2004

Actualitat

[25/11/2004] L’escriptora Carme Riera, guanyadora de l’últim premi Sant Jordi, va aplegar més de 100 persones a la Biblioteca de Can Casacuberta, que es va fer petita en un dels actes més destacats de la programació vinculada amb la 54 Nit de Santa Llúcia.Òmnium Cultural i l’Ajuntament de Badalona, amb el suport de les Biblioteques de Badalona i la Institució de les Lletres Catalanes, convocaven la tertúlia literària, a la qual van participar membres dels diferents grups de lectura de la Biblioteca.Riera, que va amanir la conferència amb nombroses anècdotes, però també amb pensaments i reflexions de fons, va començar reivindicant el paper de la memòria, en la creació d’identitat. ‘La mentida de la novel·la parla de la veritat de la vida’, va dir. De fet, la seva última novel·la, ‘La meitat de l’ànima’, i també bona part de la seva obra, es pot entendre com una reflexió sobre la memòria, en aquest cas articulada a partir d’una búsqueda de la identitat. Una cerca que, en aquest cas, permet a l’escriptora fer una particular lectura del passat, ben recent, del franquisme. ‘Hem de perdonar, d’acord, però no hem d’oblidar’, va advertir.Preguntada pels lectors i lectores, la prestigiosa escriptora va explicar que feia servir la paraula ‘com un tacte, perquè la gent es desperti. Vull transmetre mitjançant la paraula el meu concepte de món, que és bàsicament una visió moral’. ‘M’agradaria que després d’un llibre meu, la gent pensés que li ha canviat la vida; de la mateixa manera que a mi me l’han canviat tants llibres…’.Riera, que es va descriure amb ironia com una escriptora perifèrica, va mostrar-se prudent, si no directament desconfiada, amb la participació de la literatura catalana a la Fira de Guadalajara, a Mèxix, i a la Fira del Llibre de Frankfurt, l’any 2005. De fet, la diagnòsi que l’escriptora va oferir a Can Casacuberta sobre la situació del català va ser ben pessimista. ‘El català no s’escolta al carrer’, va exclamar. L’autora va valorar que la immersió lingüística havia estat una bona eina, però que s’havia perdut l’oportunitat de educar en l’amor i el respecte per la literatura. ‘Això hagués estat bàsic per crear lectors’.Josep Duran, regidor de Cultura, va entregar a Riera una reproducció de la llàntia romana, exposada al Museu. Uns minuts abans, Oriol Lladó, president d’ÒC Badalona i Isabel Graña, cap de la unitat de biblioteques de l’Ajuntament, havien presentat l’autora. Per cert, que a l’acabar la conferència, una llarga cua de lectors, àvids de parlar amb l’autora i de veure els exemplars dels seus llibres signats, esperaven compartir unes paraules amb Riera. 

Imatge dels Premis Lacetània i Premi Bages de Cultura 2004

Francesc Vila i Ginferrer

Va néixer a Castellbell i el Vilar, on ha treballat i viscut tota la vida, l’any 1922. El sentit artístic i la seva fidel dedicació són dues constants en tota la seva activitat de director, de pedagog i de compositor.

Com a director, el seu nom i la Capella de Música Burés han estat coneguts ençà i enllà de les nostres fronteres com un missatge de senzillesa, de bellesa i admiració. A més de ser director de la Capella de Música Burés durant més de 25 anys, ho havia estat també del Cor de Sant Josep, de Manresa, i del Cor Montserrat, i havia dirigit l’Orquestra de la Passió d’Olesa.

Com a pedagog, té una llarga trajectòria en l’ensenyament de la música en diverses escoles del país i darrerament ha publicat els llibres Música per a infants i Contes musicats.

Com a compositor, ha creat una gran quantitat d’obres. Moltes de les seves cançons duen lletra de mossèn Joan Farràs, però també ha musicat Jacint Verdaguer, Salvador Espriu, Federico García Lorca i Miquel Martí i Pol.

Últimament ha escrit un cicle de cançons a partir de poemes de Miquel Desclot i un altre sobre textos de Màrius Torres. Ha escrit i adaptat moltes cançons i músiques per a infants, i també ha compost sardanes i música de ballets.

Al llarg de la seva trajectòria ha recollit nombrosos guardons, si bé el més destacable és que les seves composicions formen part del repertori de totes les corals del país. El 15 de juny de 2003 les corals del Bages i del Berguedà van retre-li un homenatge en reconeixement a la seva obra.

Divendres, 26 de novembre al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa a dos quarts de nou del vespre  tindrà lloc el lliurament del Premi Bages de Cultura i dels Premis Lacetània 2004

Més informació aquí

Notícies relacionades:
Racó Català
FCEC Notícies