La Sala 2 del Casal es va omplir gairebé del tot per assistir al primer cinefòrum que organitzen conjuntament Òmnium Alt Penedès i Cineclub Vilafranca, amb la col•laboració del Casal. La sessió va tenir lloc el passat dissabte 17 de novembre, i la pel•lícula triada va ser Fènix 11*23, que tot just s’estrenava la setmana anterior. El debat posterior va comptar amb la participació del codirector Sergi Lara i del productor, Xavier Atance, que van respondre les nombroses preguntes del públic.

Una de les primeres coses que es van comentar és que l’aparent "oportunitat" de l’estrena, coincidint amb l’actual moment polític que viu Catalunya, no havia estat buscada. El projecte porta al darrere set anys de feina, i l’únic canvi ha estat avançar la presentació per tal que no coincidís amb la campanya electoral. Tot i així, Xavier Atance va admetre que els havia anat molt bé la coincidència.

La pel•lícula explica la història d’un nen de 14 anys, l’Èric Bertran, acusat de terrorisme informàtic el 2004 per enviar un correu electrònic a un supermercat demanant l’etiquetatge en català. Tot i estar basada en fets reals, algunes de les escenes que s’hi veuen són tan difícils de creure que moltes de les qüestions plantejades en el debat se centraven justament en fins a quin punt s’havia estat fidel als esdeveniments. En aquest sentit, els responsables van comentar que no s’havia exagerat gens, sinó més aviat al contrari: en alguns casos s’havia suavitzat la situació per fer-la més creïble al públic. En serien un exemple les escenes de l’institut: a la realitat es va tractar d’un autèntic cas d’assetjament escolar ( bullying), que la direcció del centre no va fer res per evitar i que va forçar el noi a canviar de centre. També passa això amb una de les escenes culminants, l’interrogatori de la fiscal. El de debò va durar quatre hores sense pausa i la magistrada ni tan sols s’havia llegit el correu electrònic en què es basava l’acusació.

Una altra llicència, a nivell argumental, va ser canalitzar en un sol personatge, la mare de la Núria Cadenas, que en realitat no hi va intervenir, la influència de moltes persones que al final van fer decidir la mare de l’Èric a dur el cas als mitjans de comunicació. Justament el guió vol fer èmfasi en com els fets afecten els diferents membres la família i la relació que mantenen entre ells.

En relació precisament a la família Bertran, els responsables de la pel•lícula van destacar el gran suport que havien rebut en tot moment, tant de la família com d’altres implicats en els fets, la majoria dels quals han acceptat que el seu nom i cognom surtin en pantalla.

Altres intervencions del cinefòrum van girar entorn de les dificultats de producció i finançament. Així, els assistents al col•loqui van saber que l’escena de la platja s’havia filmat en ple hivern i que el cost total de la pel•lícula ha pujat uns 2.200.000 €. Només una petita part d’aquest cost es cobrirà amb ajudes públiques, que encara no s’han cobrat i que depenen, en part, del fet que s’arribi a un nombre determinat d’espectadors a les sales on s’estreni. En aquest sentit, però, no hi havia cap dubte que s’arribaria als 30.000 espectadors necessaris. També es va destacar el suport que TV3 dóna al cinema català. Pel que fa a la distribució, s’ha fet un gran esforç, amb més de seixanta còpies (més del doble que Pa Negre, per exemple), tant a Catalunya com a la resta de l’estat, amb la dificultat afegida que, pel propi contingut, aquesta producció no es pot doblar al castellà i s’ha de presentar subtitulada. Està previst enviar-la també a molts festivals de cinema, incloent-ne alguns de primer nivell com Sundance o Berlín.

La intenció d’Òmnium i de Cine Club Vilafranca és que aquesta iniciativa tingui continuïtat i, al llarg del curs, es facin més col•loquis al voltant de pel•lícules de cinema català.