L’auditori de la seu nacional d’Òmnium es va omplir ahir al vespre de gom a gom en motiu de la xerrada "La Biodiversitat dels Països Catalans". El primer ‘Dijous de l’Òmnium’ d’aquest mes de març va comptar amb la participació d’experts en la matèria procedents de diversos camps. D’una banda, Ferran Rodà, ecòleg del CRAF i membre de la Institució Catalana d’Història Natural, i Xavier Font, investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB, van tractar la questió des d’un punt de vista científic. Així, i després de fer una panoràmica general, es va concloure que, comparat amb la resta del món, l’índex de biodiversitat als Països Catalans és "acceptable". En paraules de Font, "no quedaríem malament dins el context mundial".

Després de l’exposició dels dos científics, la qüestió es va abordar des d’una perspectiva sociocultural. Així van enfocar les respectives ponències la directora de Depana, Puri Canals, i el doctor en filosofia Jordi Pigem, que van coincidir a assenyalar l’estreta relació que hi ha entre biodiversitat ecològica i diversitat cultural. "Si al mapa de la biodiversitat dels ecosistemes hi sobreposéssim un mapa de la diversitat cultural, veuríem que coincideixen en més d’un 80 per cent", assegurà Canals. I és que, segons la directora de Depana, allà on hi ha més varietat de cultures hi ha també més diversitat d’espècies animals i vegetals, per la qual cosa la disminució de la biodiversitat dels ecosistemes és un "procés que comença amb l’atac a la biodiversitat humana".

Partint d’aquesta idea, la directora de Depana va posar l’èmfasi en el vincle entre identitat cultural i conservació de la biodiversitat, tot lamentant que "des de la fi del franquisme, i a mesura que han anat passant els anys, la natura ha quedat en un lloc força marginal en el debat identitari català". Un error greu, en opinió d’aquesta activista, perquè "a mesura que ens allunyem de la natura anem perdent la nostra identitat nacional".

Canals es va mostrar molt crítica també amb les prioritats que regeixen la nostra societat. "Si es col·lapsa el medi ambient, ja podem tenir un PIB molt alt I ser una potència industrial molt important…que no podrem viure aquí!", va assegurar tot recordant que "el que permet posar el mercat en marxa i fer créixer el PIB és l’explotació de la naturalesa". Per la directora de Depana, doncs, "defensar la natura no és anacrònic ni significa anar contra el desenvolupament, sinó el contrari". I és que, va concloure Canals, "el desenvolupament no tindrà lloc sense la naturalesa".

En aquest sentit es va manifestar també el doctor en filosofia Jordi Pigem, que assegurà que "es pot parlar d’una coevolució de les cultures i dels seus ecosistemes", per la qual cosa "protegir la diversitat dels ecosistemes és una qüestió no només biològica sinó també cultural".

Un cop finalitzades les exposicions, va ser el torn de les preguntes i comentaris. Davant l’allau d’intervencions i l’interès mostrat pel públic en relació, entre d’altres, amb l’agricultura i la ramaderia del país, la moderadora de l’acte i representant de la Junta d’Òmnium, Marta Rovira, va prometre l’organització d’una altra xerrada dedicada exclusivament a tractar la pagesia catalana.