Quan des de la seu d’Òmnium Sant Andreu es va concertar un autocar per anar a Lledoners, es va fer curt. La gent del districte s’hi va bolcar i, finalment, van ser tres els vehicles que diumenge 28 d’octubre, al matí, van fer el viatge fins al Centre Penitenciari Lledoners, per tal de fer costat al nostre president i a la resta de companys injustament empresonats.

Quan hi vam arribar, no érem els únics. Molta més gent, malgrat el temps gris i plujós, s’hi havia aplegat per mostrar la seva solidaritat, fins i tot un grup de neozelandesos que va voler sentir-se a prop del nostre país. En total, érem unes cinc-centes persones a l’esplanada que circumda la presó, acompanyades pel grup d’intèrprets de Músics per la Llibertat i per les Dones Acordionistes i Percussionistes del Pirineu de l’Associació Diàdona. Entre música, danses i cants, i crits de llibertat, vam fer arribar als presos les nostres veus tan fort com vam poder i, per sorpresa nostra, vam poder veure com unes mans, des de dins del penal, ens saludaven. Va ser un dels moments més emotius, però també de ràbia i d’impotència davant l’evidència de la injustícia que pateixen.

En el moment de partir altre cop a Barcelona sabíem que, després del que havíem viscut, res tornaria a ser com abans. Aquelles mans saludant-nos seran l’impuls per continuar lluitant, amb més força si cal, fins que els tinguem tots a casa.