La Flama del Canigó, vinculada al solstici d’estiu, és un símbol d’esperança en el futur. La determinació de moltes persones i d’entitats permet que cada any, el 22 de juny, es repeteixi la renovació del foc al cim del Canigó i, el 23 de juny, culmini amb l’encesa de les fogueres de la nit de Sant Joan en molts barris, pobles i ciutats després que la flama, es reparteixi per tot el país, portada pels voluntaris. La Festa de Sant Joan està emparentada amb altres festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus, com les falles d’Isil, Alins, Durro, Vilaller, Barruera, Pont de Suert i Andorra o la crema d’eth Haro de la Vall d’Aran, on el foc que baixa de la muntanya també és el protagonista de la nit.

La Flama del Canigó és la festa de la persistència i la vitalitat de la nació catalana. Foto de Jordi Tortosa.

Enguany, l’arribada de la Flama del Canigó a Sant Cugat del Vallès ha comptat amb la participació de més entitats esportives i culturals que mai, en cap altra de les onze edicions anteriors. La participació dels voluntaris de les entitats ha contribuït a fer que la festa s’estengués en els carrers de la ciutat.

L’arribada de la Flama del Canigó pel carrer Santiago Rusiñol. Foto de Jordi Tortosa

Les entitats esportives (Sant Cugat Futbol Club; QBàsket i Karate Club de Sant Cugat) han obert el pas de la Flama del Canigó des de la zona esportiva Jaume Tubau, fins a la Plaça Octavià. El carrer de la Plana de l’Hospital ha estat el carrer d’arribada a la festa dels esportistes. Els Trabucaires i els Diables de Sant Cugat han obert el pas de la Flama del Canigó des de l’Avinguda Cerdanyola, fins a la Plaça Octavià. El carrer de la Torre ha estat el lloc d’entrada dels acompanyants de la tabalada. Els Caparrots de Sant Cugat, els Grallers dels Castellers de Sant Cugat i els companys de l’Assemblea Nacional de Catalunya han animat el carrer Sant Maria i el carrer Santiago Rusiñol. Cadascuna de les tres columnes ha escampat l’alegria de l’inici de la festa, precedint els voluntaris de la Unió Ciclista de Sant Cugat que, amb torxes a la mà i pels tres camins alhora, han fet arribar la Flama del Canigó a la Plaça Octavià, on ha estat rebuda per les autoritats.

Pilar d’honor dels Castellers de Sant Cugat. Foto de Jordi Tortosa.

El pilar d’honor dels Castellers de Sant Cugat ha donat rellevància a l’encesa del peveter que ha conservat la Flama del Canigó, durant totes les hores de la nit de la revetlla de Sant Joan.

Lectura del manifest de la Flama del Canigó, de Jordi Cuixart. Foto de Jordi Tortosa.

El manifest de la Flama del Canigó que, enguany s’ha llegit en totes les arribades, ha estat redactat per en Jordi Cuixart, president d’Òmnium i injustament empresonat. Jordi Cuixart ens ha transmès “un agraïment infinit a totes les entitats que fan possible” el compromís granític de la societat civil, d’unir-se en moments difícils, i ser l’autèntic motor d’un poble que anhela viure en pau i llibertat.

El cant dels Segadors, himne nacional de Catalunya, interpretat per la Cobla Ciutat de Terrassa ha tancat l’acte institucional de la rebuda de la Flama del Canigó que havia començat a dos quarts de set amb la ballada de sardanes a la Plaça Octavià, organitzada per l’Entitat Sardanista de Sant Cugat.

Amb la Flama del Canigó encesa ha començat la festa. La conductora de l’acte, la periodista Mònica Huguet, ha anunciat primer el tradicional repartiment de coca i vi dolç.

Imatge de la Plaça Octavià en començar les activitats de la revetlla. Foto de Jordi Tortosa.

Després de l’actuació dels Caparrots de Sant Cugat i dels Diables de Sant Cugat del Vallès, han estat els infants de les entitats participants els encarregats de portar un esqueix de la Flama del Canigó per encendre la foguera i donar per iniciada la revetlla.

Els infants de les entitats han encès la foguera. Foto de Jordi Tortosa.

La foguera davant del Monestir, a la Plaça Octavià. Foto de Paco Carbó.

El sopar de carmanyola ha aplegat enguany 600 persones al voltant de la font de la Plaça Octavià.

A les onze de la nit ha començat l’actuació de l’orquestra “La Loca histeria” que ha amenitzat la revetlla amb versions de música de ball de diverses dècades. En acabar a dos quarts de dues, els més joves han seguit amb la música punxada que, amb el títol “No fem soroll, fem música” ha arribat fins a dos quarts de quatre de la matinada.

Imatge de la revetlla de Sant Joan al Monestir. Foto cedida.

Com ens deia en Jordi Cuixart, en el manifest de la Flama del Canigó, 2018, “Com més foscor ens volen imposar, més il·lusió tenim perquè la llum de la Flama arribi a més i més gent. Per compartir entre iguals l’emoció del foc, la festa i la màgia de la nit de Sant Joan”.