Es clou el cicle ‘Què sabem de la immigració?’ amb les experiències personals de diversos testimonis
12/03/07 (Redacció ÒC) El politòleg i director de la Fundació Jaume Bofill, Jordi Sànchez, va protagonitzar la última sessió d`Els dijous de l`Òmnium a la seu nacional per tal de fer un anàlisi general del nou escenari polític. Inicialment, Roger Buch, vocal de la Junta d`Òmnium va presentar el ponent i va fer una introducció al tema de la xerrada. Mesos després de la formació del Govern de la Generalitat, Sànchez ha comentat el paper i les actuacions dels nous actors polítics. A més, Sànchez ha fet un repàs de la situació d’abans del procés estatuari i l’actual situació política. Segons Sànchez, “va haver-hi una utilització partidista de l’Estatut”. Sànchez va reconèixer que l`estatut inicial era un estatut de màxims i tot i que estava clar que no és podrien aconseguir tots els objectius proposats inicialment, s`havia d`intentar.
Per tal d’acomiadar el cicle dedicat a temes diversos que afecten la vida quotidiana d’una part important de la nostra societat actual, Òmnium va comptar amb el testimoni de quatre persones que, en un moment de la seva vida, van immigrar a Catalunya. Patricia Gabancho, Pablo González, Abdoulaye Fall i Rafa Cruz es consideren i són considerats per la seva gent ciutadans catalans, i cadascun d’ells van fer un repàs de la seva experiència vital a l’hora de marxar del seu país d’origen per venir aquí.
Abdoulaye Fall va explicar que el primer any que va viure a Catalunya el va passar amb una família d’aquí i que una de les coses que més els agraeix és haver-lo apuntat a un curs de català. Actualment, viu a Molins de Rei i recentment el municipi li va atorgar el premi a la catalanitat i a la integració, a més de demanar-li que fes el pregó de la festa major.
Per la seva part, Pablo González va venir des de Veneçuela a viure a Catalunya amb la seva dona, temps després que els seus cunyats i la seva sogra s’hi instal·lessin. A partir dels problemes polítics del seu país i gràcies al suport del músic Jordi Mora que el va estimular per venir a treballar amb ell, en Pablo va decidir immigrar. Va valorar no només l’esforç que ell ha hagut de fer per integrar-se, sinó també de la resta de ciutadania que ha hagut de superar el xoc de rebre nous ciutadans provinents d’altres països i cultures. A més, té dos fills que, segons va dir, estan vivint una experiència d’adaptació molt positiva.
Per la seva part, Rafa Cruz, que també prové de Veneçuela i és actor, va explicar que per poder treballar aquí li va ser indispensable aprendre a parlar català molt ràpid. Va valorar el suport de directors catalans com Ricard Salvat o Oriol Broggi, que l’han ajudat a integrar-se dins del teatre català i va comentar que, dels vint muntatges en què ha actuat des que viu aquí, divuit eren en català. A més, en Rafa ha tingut una filla aquí a qui, fins i tot a casa, li parla en català. També va comentar que sovint altres veneçolans el critiquen per haver-se adaptat tan bé a la societat catalana i, en canvi, alguns catalans no l’acaben de considerar com un català més. Tot i això, tal com va dir, ell defensa fermament el mestissatge cultural i el respecte mutu.
Finalment, Patricia Gabancho, periodista argentina, va comentar la seva arribada aquí l’any 1974. Segons va comentar, en aquell moment l’experiència d’immigració va ser molt dura, ja que la societat catalana encara no estava preparada per acceptar ciutadans d’altres països. Se sentia desemparada i no comptava amb cap xarxa natural d’amics. Malgrat això, tal com va comentar, la Patricia va aprendre català molt ràpid i, a poc a poc, va poder experimentar que formava part de la nostra societat. També va comentar l’experiència d’escriure dos llibres relacionats amb aquest tema i va opinar que Catalunya ha d’assumir els reptes que ens proposa la globalització.