La comissió de llengua d’Òmnium Eixample va portar Joan Francesc Mira (València, 1939), per a comentar la seva obra Borja Papa. Autodefinit com a antropòleg, president d’Acció Cultural del País Valencià i autor de novel·les com El tramvia groc i assaigs com Crítica de la nació pura, no ens en vam poder estar de fer-li unes quantes preguntes abans del club de lectura del dijous de la setmana passada (del qual pots llegir la crònica aquí). Com va reaccionar a la sentència tenint-hi amics i coneguts entre els presos? Quina visió ens pot aportar d’uns Països Catalans que sempre es mouen en un marc teòric?

Com és que ha visitat a Oriol Junqueras i Jordi Cuixart a la presó?

Sí, amb Junqueras som amics de fa anys. Amb Cuixart era perquè Òmnium, Acció Cultural i Obra Cultural Balear formen una entitat que és més teòrica que pràctica que es diu Federació Llull que cada any canvia de presidència. L’any passat li tocava ser president a en Cuixart i li vaig portar el paper per a què el firmés.

S’esperava la sentència?

No he tingut mai cap confiança en la bondat de la justícia espanyola. Sabia que aplicarien les màximes penes. La justícia té un codi que especifica els delictes però llavors els jutges el poden interpretar: poden fer encaixar un delicte en el que diu el codi penal o no. Ells ho han fet encaixar de la manera més dura possible per poder posar les penes més altes possibles. Com ho tenia assumit, no em va sorprendre. Ara, et dic una cosa, en Cuixart i companyia també ho tenien assumit.

Creu en els Països Catalans?

És un concepte on he de fer una distinció molt clara entre nació cultural i nació política. Una nació cultural és un conjunt d’elements culturals comuns de llengua, de literatura, d’història, d’orígens i fins i tot d’etnografia. Una nació política, en canvi, és el convenciment i la voluntat. I de convenciment i de voluntat no n’hi ha i encara menys al País Valencià. Els que hem cregut durant molt temps hem vist que a la realitat no era possible. Imaginar una unitat política de Països Catalans votada per la gent és pura fantasia. Quan al Parlament de Catalunya es va votar la llei que definia la nació catalana, la nació catalana eren quatre províncies. ERC hi va estar entusiàsticament a favor. Després van al País Valencià i ERC diu: “Països Catalans!”. Però a l’hora de veritat què heu fet? La nació és Catalunya perquè és l’espai on hi ha una tradició política, d’organització política, de reivindicació política, etcètera.

S’ha de desistir en la unitat?

És molt important esforçar-se a mantindre i enfortir els lligams culturals, els lligams d’afinitat, proximitat i col·laboració. Si pot ser més enllà de la cultura, també: entre entitats socials, econòmiques i, per exemple, entre les patronals, cosa que ha començat a funcionar. De moment, ens hem d’oblidar d’un projecte polític que votaria amb sort un 0,1% de la població. Què hem de fer? Perdre el temps per un 0,1%?

L’Advocacia de l’Estat fins i tot va dir que el Govern valencià s’havia de comunicar en castellà amb el català i el balear…

Per això s’ha de reivindicar aquestes coses: la comunicació de mercaderies i de persones, els intercanvis institucionals. Estaria bé que hi hagués més visites de presidents… clar que amb el que teniu ara potser no cal. És innegable que tenim un substrat cultural comú. Per què perdre el temps? Només t’exposes a provocar reaccions negatives. Jo he parlat amb algun pancatalanista de València i aconsegueix deu enemics per cada adepte nou que aconsegueix. Així no es guanya la batalla.

Cada 9 d’octubre a València tenen problemes amb la ultradreta…

No tenim més problemes amb la ultradreta que a qualsevol altre lloc. Es provoquen sense haver un catalanisme explícit i directe, cosa que al Bloc havíem fet. Però venen només vint o trenta goril·les d’aquells… Són quatre gats però sempre fan molt de soroll. Els mitjans estan allà esperant per fer la fotografia.

El van sorprendre els resultats de VOX?

No, però no té res a veure amb això. VOX ha fet anticatalanisme i xenofòbia a tota Espanya. Ha funcionat a tot arreu on hi ha població immigrant que la classe més treballadora considera com a competidora. Al País Valencià on ha tret més vots és en poblacions agràries. VOX és l’herència de Ciudadanos: anticatalanisme i radicalisme de dreta.

Sempre li ha interessat i ha analitzat la història i evolució del cristianisme a Europa.

Porto cinquanta anys i no he arribat a cap conclusió!

La societat ja no té res a veure amb la de Borja Papa en el tema religiós. Cap on ens condueix fer una societat més laica?

Quan la societat evolucionava econòmicament, tant fos l’Europa catòlica o protestant, els Estats es distanciaven de la religió. Em sembla un procés irreversible i l’Església Catòlica ja va renunciar al paper de controlar la vida social. El problema és que moltes vegades el buit que deixa la creença religiosa l’omplen sectes i religions exòtiques: des del Hare Krishna al pseudo-budisme fins a posicions totalment sectàries. Per exemple, les esglésies protestants que se propaguen a Europa són infinitament més reaccionàries que l’Església Catòlica. I a Sudamèrica és una plaga: allà l’extrema-dreta va de les mans de les esglésties protestants integristes.