Eduardo Reyes és un lluitador que parla amb el cor a la mà. Està disposat a que el crucifiquin a 13TV de Madrid, o a dir-li en persona a la presidenta andalusa que s’equivoca. Els seus pares van haver de marxar de Còrdova fugint de la pobresa, i ell no vol que els seus néts catalans també hagin d’emigrar. Quan pensa en la seva família s’emociona, arrencant els aplaudiments del públic.

El senyor Reyes és el president de Súmate, una associació de catalans que no han nascut aquí, que se senten catalans però no renuncien a les seves arrels espanyoles, que s’expressen majoritàriament en castellà i que, trencant tots els tòpics, volen la independència de Catalunya. I la volen per fer-ne un país on l’educació sigui primordial, on hi hagi justícia, on es recuperi l’alegria. Reyes vol una revolta des de les bases, aquí i allà. Quan Catalunya ja sigui independent, se n’anirà a Andalusia “a tocar los huevos a los señoritos” perquè obrin els ulls allà.

Súmate es va presentar a Vilafranca del Penedès el passat 13 de febrer, acollida per l’Associació de Veïns de l’Espirall, en una sala plena de gent i de complicitats. Amb la seva activitat incansable Súmate ha aconseguit en quatre mesos més de dos mil inscrits i dos-cents militants agrupats en catorze sectorials, incloent la nova del Penedès, que es donava a conèixer en aquest acte.

Després del seu president va parlar María Félix Molano, Mari Fe per als amics. Ella també lluita per canviar les coses, i ho fa des de la seva experiència de treballadora de serveis socials, que li ha servit per veure de primera mà com s’ha anat perdent l’estat del benestar durant els darrers anys. Educadora social i sindicalista, creu que tot plegat s’està aguantant gràcies a la solidaritat i a iniciatives com el Banc dels Aliments. La seva és una mobilització des de la ràbia, per aconseguir una democràcia més participativa.

El darrer a intervenir va ser Gonzalo Bayo, llicenciat en ciències econòmiques i polítiques i actualment jubilat. Ell va fer el discurs més semblant al que se sol escoltar en altres fòrums independentistes: el greuge pel mal finançament, la indignació per l’ocultació de balances fiscals, la crítica al centralisme de Madrid i la reivindicació de l’eix mediterrani. El col·loqui posterior va mostrar que el públic estava format quasi totalment per independentistes ja convençuts, però va deixar alguna pregunta interessant. “Què li sobra o li falta al discurs independentista clàssic per enganxar a gent com vosaltres?”. Molano creu que els dos discursos són complementaris, que cadascun s’adreça a un sector i que anirem junts cap a l’objectiu. “La pluralitat farà Catalunya pròspera”, conclou. 

Òmnium Alt Penedès, que des de la comarca compartim amb Súmate els objectius d’aconseguir la llibertat per Catalunya i la cohesió social, encoratgem Súmate a continuar amb la seva intensa activitat, dedicada a millorar el futur de tots els catalans i les catalanes, al marge d’on hagin nascut.