En suport a Iu Forn (Una brunete gens metafòrica)
Davant la polèmica generada per un article del periodista Iu Forn publicat en el diari AVUI, ÒMNIUM CULTURAL manifesta que: Denunciem el fet de no donar a tothom el mateix tracte per part d’algunes institucions i mitjans de comunicació espanyols que s’indignen ara per una expressió que tant el seu autor com el diari ja n`han demanat disculpes, però en canvi silencien o promouen directament tota mena d’atacs contra Catalunya des de fa mesos. Lamentem especialment, que en aquesta campanya promoguda pels sectors més involucionistes i conservadors de l’opinió pública espanyola s’hi hagi sumat la direcció del diari EL PAIS amb un article anònim, atacant el conjunt de professionals que cada dia fan el diari AVUI. Els atacs anònims vulneren el codi deontològic de la professió i estan mancats de qualsevol mena d’ètica. Instem el fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José María Mena, a desestimar qualsevol actuació contra el periodista Iu Forn i contra el diari AVUI. Expressem la nostra preocupació perquè la campanya contra el diari AVUI és una manifestació més de l’onada d’anticatalanisme que impregna la política espanyola. Alguns atacs rebuts pel diari demostren que el que molesta no és el missatge sinó el mitjà, per la qual cosa des d’Òmnium Cultural comuniquem el nostre suport a l’empresa editora del diari, a la Corporació Catalana de Comunicació, i a l’equip directiu actual. També convidem la ciutadania catalana a expressar el seu suport a l’AVUI de la manera que consideri més eficaç per respondre a aquesta nova campanya anticatalana
L’humor de l’Iu Forn no és una eina ni gratuïta ni fàcil, sinó un instrument afilat que il·lumina des d’una perspectiva molt personal l’actualitat política de cada dia. El nostre país, esquiu com pocs, té en la seva mirada un referent de pes. Milers de persones segueixen el seu ‘Passa-ho’ a través de les pàgines, físiques o virtuals, del diari Avui.
Però l’Iu Forn és avui notícia per un article, mal llegit a posta, convertit en un nou estandard d’una brunete mediàtica a la qual s’ha afegit ara una altra de gens metafòrica. Els militars, ofesos per l’article ‘Manual del bon colpista’, –és inquietant, no els sembla?, la forma com s’han sentit aludits?–, han demanat el cap de l’articulista. Penso que ja els convindria, un cap com el de l’Iu, als seus quarters… No obstant, diria que una idea com aquesta ben poc ajudarà al periodista badaloní, que endevino que deu estar passant hores ben difícils, dins l’huracà ‘rojoygualdo’.
La ironia és plena de raons. Dic més: és avui, sobretot, entre tants insults i amenaces, que l’humor és ple de raons. A vegades, esquius i difícils com som, els catalans, ens agrada enraonar així, tot rient-nos del mort i del qui el vetlla.
Que no ens treguin aquesta arma, l’arma de l’humor, que nosaltres no en tenim d’altres.
(Oriol Lladó – Publicat a Vilaweb)