Empresari, ja etiquetes en català?

Actualitat

02/12/07 (Redacció ÒC) Òmnium Cultural, juntament amb prop de 200 entitats de la societat civil, es va sumar el passat dissabte 1 de desembre a la convocatòria de la Plataforma pel Dret a Decidir per exigir la sobirania d`inversió i gestió de les infraestructures del país. Milers de socis i simpatitzants d`Òmnium Cultural van participar en el bloc que l`entitat va organitzar per a aquesta manifestació i van reclamar a les administracions competents la fi del desgavell ferroviari i d`infraestructures que pateix el Principat de Catalunya. Jordi Porta, en representació d`Òmnium Cultural, va participar a la manifestació des de la capçalera, mostrant el ventall de forta representació social de la convocatòria. Toni Gisbert i Tomeu Martí, en representació d`Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear respectivament, també van voler donar suport actiu a la convocatòria unint-se també a la capçalera de la manifestació. La manifestació va transcórrer en un ambient festiu i de reivindicació pels carrers més cèntrics de Barcelona, fins arribar a la simbòlica Estació de França, on es va procedir a la lectura del manifest i van tenir lloc les actuacions de Feliu Ventura, “Titot” i Gerard Quintana. 

(Comunicat de la Plataforma per la Llengua)

La Plataforma per la Llengua ha distribuït entre associacions empresarials, empreses i organismes de comerç un document amb el títol Ja etiquetes en català? L’etiquetatge en català, una necessitat clau per a l’empresa moderna.

L’objectiu d’aquesta campanya és solucionar dubtes que l’empresariat pugui tenir sobre l’etiquetatge en la llengua del país i donar arguments a les empreses per a dur-ho a terme, per aconseguir finalment que es posin al dia pel que fa en qualitat en el tracte al consumidor català i etiquetin també en llengua catalana.
L’etiquetatge en català segueix essent molt deficitari en la majoria de productes que encara no s’han adaptat a l’etiquetatge modern, d’acord amb els nous conceptes d’atenció al client. Es constata que, malgrat estar en ple segle XXI, encara hi ha empreses que mostren un tractament diferenciat en l’atenció al consumidor català en comparació amb la resta de casos. No té sentit aquest tracte diferencial i clarament excepcional si tenim en compte els avenços notables en l’ús social de la llengua i atenent a la realitat social, el potencial econòmic i la vitalitat del català.

És per això que la Plataforma per la Llengua mira de respondre alguns dels dubtes que poden tenir totes aquelles empreses a l’hora de normalitzar els seus productes i adaptar-los a l’etiquetatge en català. Per a dur-ho a terme la Plataforma ha editat dos materials diferents. Podeu consultar el document sencer (en PDF) o els 3.000 desplegables resum (també PDF) amb un disseny visualment més atractiu.

Tant el document com el desplegable resum (que s’ha editat en català i anglès per difondre’l a les seus de les empreses de fora de l’àmbit lingüístic català) tracten qüestions com les raons per etiquetar en català, la situació legal pel que fa a l’etiquetatge, els drets del consumidor, el creixement darrerament molt notable de l’etiquetatge en llengua catalana, els beneficis d’aquesta inversió, la recepció per part del consumidor i altres qüestions diverses que poden interessar a totes les persones implicades en l’etiquetatge.

El document s’ha tramès, entre d’altres associacions empresarials, a l’Associació d’Indústries d’Alimentació i de Begudes de Catalunya (AIABECA), la Cambra de Comerç de Barcelona, Foment del Treball Nacional, l’Associació Catalana d’Empresaris, la PIMEC, la Confederació de Comerç de Catalunya, l’AIJEC (Associació Independent de Joves Empesaris de Catalunya), l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, FemCAT i a més de 30 empreses capdavanteres en el seu sector i on l’etiquetatge és important.

La Plataforma per la Llengua veu necessari que les empreses apliquin un dret legalment reconegut pel consumidor des de l’any 1993 i que està pendent d’aplicació encara en moltes empreses que no han introduït el català en la seva política d’etiquetatge. L’organització creu que, d’acord amb els aspectes de responsabilitat social, cap empresa de gran consum seriosa pot negligir i no respectar un dret que té el consumidor i que està regulat per l’article 26 de l’Estatut del Consumidor des de fa 14 anys.

Així mateix, l’entitat destaca que hi ha més de 100 disposicions estatals que obliguen a incorporar el castellà en la majoria de dades obligatòries de l’etiquetatge de productes i que, per exemple, a la Comunitat Autònoma de Madrid hi ha una llei autonòmica específica que obliga a etiquetar en castellà (llei 11/1998 de Protección de les Consumidores y Usuarios), tot i que ja hi ha la llei estatal. Les empreses respecten aquestes Lleis, però no passa el mateix amb l’Estatut del Consumidor de Catalunya, que contempla el dret per part del consumidor de rebre aquestes informacions en català. No pot ser que dins un mateix estat hi hagi ciutadans de primera i de segona, i que en algunes comunitats autònomes les empreses respectin els drets reconeguts legalment del consumidor i en d’altres no.