La Coral Moixaina de Vilanova i la Geltrú, la Coral Polifònica Joan Toldrà del Vendrell, i el Cor
Orfeó Calafellenc han omplert d’harmonia i emoció el Teatre Joan Colet de Calafell. Ha estat la
tarda del diumenge 20 novembre amb motiu de la quarta Trobada de Corals al Baix Penedès,
organitzada per Òmnium Cultural Baix Penedès. L’acte també ha servit per presentar el calendari 2023
d’Òmnium Baix Penedès, enguany dedicat a Calafell amb il·lustracions de Montserrat González
i textos de Joan Santacana i Mireia Juanola.

La primera formació a actuar va ser la Coral Moixaina de Vilanova i la Geltrú. Fundada el 1984
sota la direcció d’Alexandre Urpí, enguany ha iniciat una nova etapa amb la direcció de
Meritxell Tarragó. David Puertas va ser l’encarregat de presentar el repertori de les diferents
corals, en aquest cas una cançó tradicional catalana, “Joan del riu” amb arranjaments de
Manel Oltra, i una altra cançó marinera, l’havanera “Noi de les xarxes” de Josep Maria Roglan,
amb arranjaments de Francesc Pagès.

Tot seguit va actuar la Coral Polifònica Joan Toldrà del Vendrell, filla del Cor d’Infants, fundada
el 1831, per, entre d’altres, la família Casals. Acompanyada al piano pel Mestre David Giménez
i sota la direcció de Josep Rovira van cantar en primer lloc “Vedi les fosche notturne”, un
fragment de l’òpera “Il Trovatore” de Giuseppe Verdi. David Puertas va detallar la història de la
segona peça interpretada per la coral del Vendrell, la cançó central i final de la sarsuela “La
cançó d’amor i de guerra”, de Rafael Martínez Valls. Una sarsuela ambientada en temps de la
Revolució Francesa, prohibida abans de l’estrena per la dictadura de Primo de Rivera, i
novament prohibida pel franquisme després de la Guerra Civil.

La tercera formació en actuar va ser el Cor Orfeó Calafellenc, l’entitat degana del poble. Va
néixer el 1914 però va aturar les seves actuacions el 1918 per por al contagi durant la passa de
grip d’aquell any. Després de la Guerra Civil, el 1949, es va refundar i passada una altra
pandèmia enguany ha iniciat una nova etapa sota la direcció de Meritxell Tarragó. Va
interpretar “El cant de la sardana” amb arranjaments de Jordi Forés i Ribera i un himne
contemporani, el “Tornarem” de Lax’n busto.

Després de la presentació del calendari dedicat a Calafell, les tres corals van interpretar juntes
tres peces: primer una nadala, “Joia en el món”, inspirada en l’oratori de Haendel; la segona un
fragment de l’òpera “Nabuco” de Verdi, “Va pensiero”, convertida popularment en un himne
patriòtic i, per tancar, un dels himnes “no oficials” de Catalunya el Virolai de Josep Rodoreda,
compost per un concurs amb motiu del mil·lenari de Montserrat.

En la presentació de l’acte la presidenta d’Òmnium Baix Penedès, Mireia Juanola, va resumir el
paper del cant coral a Catalunya amb aquestes paraules: “un poble que canta és un poble que
existeix! Un poble que canta és un poble viu! Un poble que canta és un poble unit que
comparteix! I un poble que canta esdevé una veu!!!”. Unes frases que defineixen el sentit
d’aquestes trobades de corals que enllacen directament amb els tres motors de l’acció
d’Òmnium: Llengua, Cultura i País.