Els Premis VOC (Versió Original en Català) arriben per primera vegada a Manresa, amb la projecció dels deu curtmetratges, quatre en la categoria de documental, un dels quals és París, la meca del parkour, de Biel Macià, de Súria, i sis en la categoria de ficció. Les projeccions es faran a l’Espai Plana de l’Om, el dimecres 10 i el dijous 11 de febrer, a les 19 h, i cal reservar les invitacions a les taquilles del teatre Kursaal o a www.kursaal.cat.

El programa de projeccions és el següent:

Dimecres, 10 de febrer, 19 h

Panteres, d’Èrika Sánchez (Barcelonès)

París, la meca del parkour, de Biel Macià (Bages)

Emilia, de Cristina Guillen (Barcelonès)

Tristos Tòpics, de Joanic Geniüt (Gironès)

Els que callen, d’Albert Folk (Osona)

 

Dijous, 11 de febrer, 19 h

Camí d’Àrreu, d’Aleix Gallardet (Pallars Sobirà)

L’estrany, d’Oriol Guanyabens (Maresme)

Redempció, de Miguel Llorens (País Valencià)

Renaixem, de David Segarra (País Valencià)

Preludi, d’Adrià Guxens (Tarragonès)

Arrenca la cinquena edició

La cinquena edició dels premis i mostra VOC► –Versió Original en Català-, que organitza Òmnium Cultural, arrenca aquest dimarts, 9 de febrer, amb un acte inaugural amb aforament limitat a la Llotja de Lleida, i passarà per una quarantena de localitats del país fins al 28 de febrer. Enguany el projecte audiovisual de l’entitat presidida per Jordi Cuixart s’adapta a les mesures sanitàries contra la Covid-19 i, com a principal novetat, es podrà veure a través de FilminCAT, una plataforma de distribució en línia de cinema i sèries íntegrament en català. Amb l’objectiu d’evitar concentracions de gent i desplaçaments, el VOC opta així per oferir una nova modalitat no presencial per gaudir de la mostra audiovisual. A més, i amb la mateixa intenció, també s’incorpora als instituts que ho sol·licitin, on s’oferirà la possibilitat de projectar una selecció dels curts finalistes per tal de treballar-los directament a les aules, més enllà de les sessions especials que anteriorment es feien.

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, afirma que enfortir el VOC és imprescindible, més encara durant aquest 2021 marcat per la pandèmia: “La cultura, com la llibertat, s’exerceix. I en aquest 2021 d’excepticisme, a Òmnium Cultural teníem ben clar que la 5a edició del VOC havia de tirar endavant”. Cuixart també ha assegurat que “en temps d’emergència sanitària, social i democràtica, l’at no és només refugi”, sinó que “és també font d’interrogants, imprescindibles per trobar respostes i per fer-nos més preguntes”, i ha volgut agrair la tasca del sector cultural: “També per a ells ho tornarem a fer. Perquè tres anys i quatre mesos de presó després, la lluita compartida per la llibertat i la vida digna ens donen nous arguments: al voltant de la llengua som, defensem els drets humans i repensem el món”.

La mostra també comptarà, per primera vegada, amb subtítols descriptius per a persones sordes o amb dificultats auditives. Les entrades per a la mostra presencial, que són gratuïtes, se centralitzaran a través de la pàgina web del VOC, des d’on també es canalitzaran totes les votacions, per evitar les paperetes físiques i complir amb les mesures higièniques establertes per les autoritats. Les persones que reservin entrada rebran un link per votar. En total, el VOC ha rebut enguany s’han presentat un total de 123 projectes, dels quals se n’han acabat seleccionant 15.

Què és el VOC ►

És un projecte impulsat per Òmnium Cultural amb la finalitat d’estimular la producció de continguts audiovisuals de qualitat en llengua catalana, contribuir a la seva difusió i ampliar-ne el públic. Són uns premis que volen reconèixer els millors curtmetratges, websèries, videoblogs i nous formats audiovisuals realitzats originalment en català i incentivar la creació de nous continguts. Engloba tres categories: curtmetratges documentals, curtmetratges de ficció i Sala Oberta, destinada a projectes audiovisuals emmarcats dins dels nous formats, en fase de desenvolupament.

Programació del VOC ►

Documental

París, la meca del parkour, de Biel Macià

El novembre del 2018 un grup d’amics aficionats al parkour emprenen una aventura cap a als suburbis de Paris amb la idea de superar les fites més emblemàtiques del parkour. Un cop allà, les circumstàncies no els ho posen fàcil i han de marxar sense complir el seu objectiu. Un any més tard, tornen a Paris per tal d’acabar el que van començar.

Tristos tòpics, de Joanic Geniüt

Joanic Geniüt és un artista local que han convidat a muntar una exposició en una important sala de la seva ciutat. El protagonista viu aquest procés convençut que la seva obra transcendirà, que està cridat a ser l’exponent d’una nova revolució i renaixement de les arts plàstiques. Aquest relat satíric ens apropa al seu procés des del punt de vista dels qui l’envolten i l’observen.

Camí d’Àrreu, d’Aleix Gallardet

El despoblament del món rural a través de la història d’un petit poble a les Valls d’Àneu, que com a conseqüència de la seua incomunicació i les desavinences entre els veïns per la manca d’una carretera, va ser abandonat l’any 1980 a la seva sort. Explorant la subjectivitat dels seus testimonis, el documental Camí d’Àrreu exposa les circumstàncies personals dels últims veïns del poble que van viure aquests fets traumàtics, perfilant un retrat conscient de la condició humana de tots ells. 

Renaixem, de David Segarra

Quan va començar el confinament ens vam preguntar: durant una quarantena qui ens alimenta? El documental ens descobreix el treball als camps de l’horta i als mercats en mig de l’estat d’alarma provocat per la pandèmia del Covid-19. Renaixem és un documental sobre la perseverança dels homes i les dones que distribueixen aliments frescos als habitants de València. Però també una reflexió sobre la resiliència d’un sistema mil·lenari que s’ha demostrat altament eficient durant la crisi.

Ficció

Panteres, d’Èrika Sánchez.

La Joana (Laia Capdevila) i la Nina (Rimé Kopoború), dues noies de 13 anys, viuen a Barcelona atrapades en les contradiccions de la pubertat femenina en el primer món. Totes dues són dones del seu temps i condició: xarxes socials, immediatesa i excessos. La Joana ha decidit idear un joc que involucrarà la seva amiga Nina. Un dia decisiu en la pubertat que provocarà que alguna cosa en cada un d’elles canviï per sempre.

Emilia, de Cristina Guillen

L’Emilia (Montserrat Carulla) i la seva neta Silvia (Cristina Guillen), tenen un vincle molt especial que es veu truncat amb l’aparició dels primers símptomes de l’Alzheimer. Per adaptar-se a la nova situació la Sílvia haurà de prendre decisions a contracor.

Els que callen, d’Albert Folk

Una advocada (Clara Segura) amb una vida personal complicada rep l’encàrrec de defensar un dels acusats per l’anomenat “crim del caixer” (Albert Salazar), on tres joves van cremar una dona sense-sostre. Un pacte amb l’acusació sembla la solució més clara, però quan es troba amb el seu client, aquest es nega rotundament a acceptar la seva culpabilitat.

L’estrany, d’Oriol Guanyabens

L’Amadeu (Gerard Pous), amb nou anys, marxa de campaments d’estiu per primer cop. Els primers dies són difícils, però en Nil (Arnau Comas), el monitor més expert, li dóna confiança i l’ajuda a integrar-se al grup. Quan l’Amadeu està trobant per fi el seu lloc dins els campaments, una situació violenta l’obliga a rebel·lar-se contra tot el que ha après.

Redempció , de Miguel Llorens

B (Àngel Fígols) treballa d’operari al torn de nit d’una indústria farmacèutica. Amb els anys, s’ha anat apartant de la gent, la família i l’entorn, i viu una vida solitaria, monòtona i desapercebuda. Un dia rep un encàrrec dels seus superiors que transformarà la seva vida.

Preludi, d’Adrià Guxens

Un bloqueig emocional incapacita en Víctor (Pablo Capuz) per tocar bé el violí. A poques hores del concert que pot impulsar la seva carrera professional, haurà d’ordenar les seves prioritats.

Sala Oberta

Mercè d’Horta

“Mercè d’Horta” és una sèrie de comèdia sobre la poeta de Barcelona. No una poeta de Barcelona, no. LA poeta de Barcelona. L’amor incondicional que té la Mercè per la ciutat és la seva principal font d’inspiració. Bé, de fet… és l’única.

Pixi.Click

La Pixi és divertida i curiosa, però té un problema: les pantalles la tornen boja. La Pixi és una addicta digital! i tu, ho ets també? Un programa des de les pantalles contra les pantalles.

Just Dixit

Just Dixit és un projecte on vuit humoristes s’enfronten a il·lustracions del joc de taula “Dixit”. De manera improvisada, els còmics descriuen i interpreten els dibuixos arribant a teories que mai us passarien pel cap.

Ànima Salvatge

“Ànima Salvatge” és una sèrie que acompanya el disc homònim de La Marta Rius, i que ficciona en clau d’humor el seu procés de gravació. La Marta, amb el Florenci Ferrer i el Guillem Ballaz, s’interpreten a ells mateixos gravant el disc, en un joc de barrejar unes quantes veritats amb pura ficció.

Documistan, Territori Documental

Documistan és un programa d’anàl.lisi i promoció del format documental a Catalunya, presentant noves produccions i donant veu a directores i directors que comencen o que estan fora dels circuits comercials. Documistan es transmet per TDT a Barcelona a la única televisió comunitària i autogestionada de Catalunya : La Mosca Tv.