Barcelona, 10 de novembre de 2018 – Els guardonats amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes han demanat: “l’alliberament immediat del president d’Òmnium Cultural, d’en Jordi Cuixart, i de la resta de presos o exiliats per les seves idees, pel seu activisme cultural, polític i social, sempre expressat pacíficament i democràtica”. En una trobada per commemorar el cinquantè aniversari del Premi d’Honor, Carlota Benet, filla de Josep Maria Benet i Jornet, ha llegit una declaració en nom de tots ells on s’assegura: “Per tota aquesta trajectòria indiscutible, la persecució penal contra la principal entitat cívico-cultural de Catalunya és una aberració democràtica intolerable a la Unió Europea del segle XXI. El 10è president d’Òmnium Cultural, en Jordi Cuixart, porta gairebé 400 dies empresonat per exercir drets fonamentals com la llibertat d’expressió, el dret a la manifestació o la defensa pacífica del dret a l’autodeterminació”.

Segons la Declaració 50 Anys del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, signada per Josep Vallverdú, Josep Massot, Josep Maria Espinàs, Joan Francesc Mira, Feliu Formosa, Jaume Cabré, Raimon, Joan Veny, Maria-Antònia Oliver, Isabel-Clara Simó i Quim Monzó: “Empresonar un representant cultural de la societat civil catalana també atempta contra la promoció de la diversitat cultural i l’humanisme, els fonaments d’Europa. Cap estat de dret pot justificar un judici polític a la democràcia, als drets i les llibertats bàsiques de tota la ciutadania catalana, espanyola i europea”. Els guardonats amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, també han reconegut la tasca d’Òmnium Cultural, entitat impulsora del guardó, al llarg d’aquests 50 anys: “El compromís d’Òmnium amb la cultura com a eina d’educació, cohesió social, progrés i llibertat s’ha mantingut inalterable. Perquè la cultura és el pilar fonamental de qualsevol societat democràtica”.

Abans de la lectura de la declaració, Marcel Mauri de los Ríos, vicepresident d’Òmnium Cultural, ha assegurat: “En el sedàs de la censura franquista, Òmnium va ser clausurat. Podria haver passat que l’entitat quedés paralitzada per la repressió, acallada per la dictadura, silenciada per sempre. Però va optar pel contrari: No només va sobreviure-la sinó que va reviure amb més potència i vitalitat: van ser els anys de la creació del Premi d’Honor, del Bibliobus, de la campanya del Català a l’Escola o de l’Any Fabra”. Mauri ha comprat aquesta “fortalesa” amb la “que té en Jordi Cuixart, president d’Òmnium”.

Cuixart: “Ara ens toca salvar les llibertats”

Precisament, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, empresonat sense judici des del 16 d’octubre de l’any passat, ha assegurat: “Òmnium va néixer per salvar els mots, al costat de Rubió i Balaguer i fins al Quim Monzó, passant pel Tísner, la Mercè Rodoreda, la Teresa Pàmies o el Miquel Martí i Pol. I ara ens toca salvar les llibertats. Com la llengua, les llibertats “no ens les regalarà ningú, les haurem de guanyar cada dia”, que deia Fuster” i ha afegit: “Qui sap durant quants anys el president d’Òmnium haurà de comunicar per carta la decisió del jurat. Ni ho sabem, ni ens fa ja cap por”.

En una carta escrita des de la presó de Lledoners i llegida per Marcel Mauri de los Ríos, Cuixart ha explicat: “Al 1969, l’Òmnium que deia NO a la incultura del franquisme va lliurar el primer premi d’Honor al bibliòleg Jordi Rubió i Balaguer. 50 anys després ens devem als que l’heu seguit, a la vostra aportació a la cultura universal. Als que van haver de fer front a l’exili, la presó, la censura i la repressió més dura”. Cuixart ha conclòs la carta als Premis d’Honor: “No defallirem en defensar tot el que ens heu ensenyat; saber-vos al costat ens enforteix les conviccions. Tenim davant una causa col·lectiva contra els drets fonamentals i d’arreu que ens obliga a actuar. I recordant Pedrolo, ara que fa cent anys del seu naixement, “allò que no s’expressa no existeix”.

50 anys del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Després dels parlaments i al declaració, s’ha celebrat l’acte dels 50 anys del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que ha consistit en una taula rodona amb: Josep Massot, Josep Maria Espinàs, Joan Francesc Mira, Feliu Formosa, Jaume Cabré, Raimon, Joan Veny i Quim Monzó. La periodista Teresa turiera ha estat l’encarregada de moderar el debat entre els Premis d’honor. En l’acte també hi han assistit expresidents d’Òmnium Cultural, membres i antics membres del jurat, editors i representants polítics i institucionals.