Com va dir durant la presentació el membre de la Junta d’Òmnium Jordi Bosch, els ponents del passat ‘Dijous…’ eren, tots tres, personatges molt destacats en la història de l’entitat. El “protagonista” (en certa forma) de la ponència fou Eduard Vallory, vinculat des de fa anys a Òmnium i autor d’una obra –L’escoltisme mundial– que donava l’excusa perfecta per a un ‘Dijous…’ dedicat a analitzar “l’escoltisme: ahir, avui i demà”. Un altre dels ponents va ser l’expresident d’Òmnium Jordi Porta, avui president del Centre Unesco de Catalunya i antic dirigent de l’escoltisme català. I, en tercer lloc, la xerrada comptà també amb la participació de Toni Reig, fins fa dues setmanes membre de la Junta Directiva d’Òmnium i avui Director General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, a més d’una persona fermament compromesa amb el moviment escolta. 

L’acte s’inicià amb una breu explicació de Jordi Porta, que començà recordant els seus inicis en el món de l’escoltisme. “A mi em va suposar un canvi total, perquè als anys 50, que és quan entro per primer cop al moviment, jo anava a una escola del bàndol franquista”, digué Porta, tot afegint que aquell món li va permetre “entrar en contacte amb una gent que no hauria imaginat mai que coneixeria”.

Eduard Vallory, l’autor del recentment publicat L’escoltisme mundial, va parlar de la magnitud d’un moviment que “avui és present a més de 165 països de tot el món" i que "aplega un total de 30 milions de persones” de totes les condicions i nivells econòmics i culturals. Gent, tota, que comparteix, però, uns mateixos valors. “Qui en forma o n’ha format part sap que el moviment escolta és molt més que el que molta gent hi veu: un grup de nois i noies que van a la muntanya a jugar”, afirmà.

“El moviment escolta internacional sorgeix l’any 1920 i el que té en comú arreu és que els seus membres aspiren a la pau i a l’entesa entre les nacions”, explicà Vallory. Així, en un moment, després de la primera guerra mundial, "en què l’educació militar forma la massa amb capacitat d’obediència, l’escoltisme forma individus: persones compromeses amb el món”, afirmà.

Toni Reig, per últim, feu esment de la cita amb què l’autor de l’obra inicia el llibre ("Fa més soroll un arbre que cau que un bosc que creix”), per il·lustrar la força de l’escoltisme. Segons Reig, si en el passat, i en clau nacional, el moviment serví “per a la conservació del país durant el franquisme”, avui pot resultar molt útil per afrontar "la crisi de valors" que sacseja greument la nostra societat.