En un acte organitzat per Òmnium Sant Andreu, el dijous 13 d’abril de 2018, ens va visitar, a Can Portabella, la Nadia Ghulam. Ella és una escriptora afganesa que ens ha captivat amb les seves obres El secret del meu turbant –on narra la seva experiència de superació per tirar endavant la família i disfressar-se de xicot per poder treballar i alimentar els seus, ja que a les dones els era prohibit treballar fora de casa– i Contes que em van curar.

 

Justament, d’aquest darrer llibre, ens va relatar uns contes populars del seu país que, en realitat, són una gran llicó de dignitat. Entre conte i conte, la Nadia ens va fer arribar retalls de la seva biografia, una biografia feta de dificultats i reptes per superar, començant per la bomba que va caure a casa seva quan tenia vuit anys i que la va recloure dos anys hospitalitzada. Gràcies a aquests contes que la mare li contava, la Nadia va poder suportar el dolor de les ferides del cos i de l´ànima.

 

Tal com ella va explicar, en alguna ocasió «els contes de la mare eren la seva manera d’explicar-me com era el meu país, el meu paisatge, abans de la desolació… De fer-me aprendre sense llibres la història del meu poble, trepitjada i perduda».

 

La Nadia, que viu ara a Catalunya, ens va emocionar amb les seves explicacions i va fer que, ben probablement, en acabar la xerrada tots haguéssim après, una mica més, el valor de les petites coses.

 

No hi va faltar un record emotiu pel president Jordi Cuixart i tots els altres presos injustament empresonats.