“Crònica extreta de la Revista Fet a Tarragona”

Quan era un marrec, Jordi Santolaria, veí del barri de Torreforta, passava molts dissabtes al Clàssic Cinema—va funcionar des de 1961 fins als anys vuitanta—, ubicat al carrer Prades. Pagant 50 pessetes podia visionar-hi dues pel·lícules. Hi projectaven els mateixos films que al Cinema Coliseum. El Jordi, que es va forjar al barri, i que, després de residir uns anys al centre de la ciutat, va tornar a viure a Torreforta, és el guia de la ruta Candel, organitzada per Òmnium Cultural del Tarragonès, la Direcció General de Política Lingüística, la Biblioteca Pública de Tarragona, la Biblioteca de Torreforta i el Centre de Formació d’Adults Tarragona, de Riu Clar. Ell, coneixedor de primera mà de l’evolució del barri—del qual ha anat recopilant informació i fotografies històriques—, ens condueix per diversos indrets, des de la Torre Forta, antiga torre de guaita, del segle XVI, que dóna nom al barri, fins a les emblemàtiques Cases Baixes.

 

L’acte s’emmarca en la celebració de l’Any Candel a Tarragona, aprofitant que es commemora el cinquantè aniversari de la publicació d’Els altres catalans (1964), obra cèlebre de l’escriptor Paco Candel (1925-2007). En el llibre, que va ser víctima de la censura franquista, Candel va descriure amb cruesa les condicions paupèrrimes en què vivien veïns de barris barcelonins com Can Tunis, la Trinitat o Verdum. Els seus habitants, majoritàriament provinents d’altres zones de l’Estat, eren “els altres catalans”: els arraconats, els ignorats, valorats com a simple força de treball.

 

La ruta crea el paral·lelisme entre la situació que denuncia Candel a Barcelona i la història del barri de Torreforta. “Des del començament, Torreforta es va concebre com a barri obrer”, assevera el Jordi. Les primeres 75 cases—actualment en són 74—que s’hi construiren, a partir de 1950, van ser les conegudes com les Cases Baixes. “Es tracta d’habitatges de 50 metres quadrats, la hipoteca dels quals costava més de trenta mil pessetes; quan es va fer el lliurament de les claus, l’any 1953, no hi havia ni aigua corrent“, relata. Durant la dècada dels seixanta, amb “la gran expansió de la química”, Tarragona es va nodrir d’una gran quantitat d’immigrants. Tal com s’explicita a 200 años de historia de Tarragona (editat pel Diari de Tarragona), entre 1966 i 1975 van arribar a la ciutat prop de 40.000 persones. Els pares del Jordi, d’Osca, a Sabiñanigo estant, van llegir a la premsa que a Tarragona necessitaven mà d’obra, i van venir a viure a la ciutat. Es van instal·lar a Torreforta, concretament a les cases construïdes per l’empresa Dow, l’any 1966.

 

A cada espai on ens aturem per escoltar les explicacions del Jordi, alumnes del Centre de Formació d’Adults Tarragona i del Club de lectura fàcil de la Biblioteca de Torreforta llegeixen, en un català envejable, fragments deLa petita història de Paco Candel , de Genís Sinca, que narren la vida i obra de “l’home de barba blanca i mocador al coll”, i que destaquen el seu compromís social amb la immigració, amb un seguit de persones que no ho tingueren gens fàcil. El Jordi ens conta, per exemple, per què figuren a Torreforta carrers amb noms de poblacions com Prades, Montblanc o Balaguer: “Els veïns, que se n’havien d’ocupar ells mateixos, proposaven als alcaldes que el nom del seu poble es convertís també en el nom d’un carrer del barri a canvi de costejar la construcció de la placa”. I, de fet, aquestes plaques segueixen ben visibles. Les fotografies en blanc i negre de carrers sense asfaltar i sense enllumenat públic que mostra el Jordi al llarg de la ruta fan reviure el passat a alguns dels assistents, veïns del barri; i a d’altres ens traslladen a les pel·lícules del neorrealisme italià.

 

La ruta, que ja s’havia dut a terme el passat 2013, compta amb l’assistència d’una trentena de persones.Després de completar l’itinerari, el Jordi projecta, en una sala de la parròquia de Torreforta, un power point amb fotografies que ha anat recollint al llarg dels anys, visitant arxius, hemeroteques i cases particulars. Hi apareixen, entre d’altres, el famòs trolebús; l’acte de lliurament de les claus de les Cases Barates, el 1953, amb la presència de diferents autoritats; imatges de la Torre Forta al llarg de les dècades, i de les primeres cases del barri, rodejades de garrofers i terres; i mossèn Pau Cañelles, primer rector de Torreforta, una persona molt estimada al barri. El Jordi rememora com mossèn Pau baixava, amb una Lambretta, a buscar medicaments per als veïns necessitats a Tarragona.

 

Un cop finalitzada l’exposició del guia, la batucada Engrescats, sorgida de la colla de diables Foc i Gresca, encapçala una petita cercavila pels carrers del barri que ens du fins al Centre de Formació d’Adults Tarragona, a Riu Clar, on la jornada clou amb uns breus parlaments i un pica-pica. El cronista, mans al volant, camí de la Part Baixa, repassa l’experiència i repeteix mentalment una frase del Jordi: “Costa molt de creuar el riu!”. Ulls ben oberts a cada anècdota, a cada història. Serà qüestió de creuar-lo més sovint.