Una trentena de persones vam participar el passat 17 de febrer en la sortida als Aiguamolls de Santpedor organitzada per Òmnium Cultural Bages-Moianès en el marc del programa de promoció de la llengua i la cohesió social Quedem?
En aquesta ocasió el punt de trobada va ser davant l’institut Lluís de Peguera on un autocar ens va portar fins al garden d’Ampans a poc més d’1 quilòmetre dels Aiguamolls de Santpedor. Des d’allà vam caminar fins als aiguamolls de la Bòbila un ecosistema aquàtic, amb fauna i vegetació pròpies de les zones humides. Un cop arribats ens esperava un esmorzar de coca i xocolata desfeta que va servir per recuperar forces i començar la visita amb energies renovades.

Després d’esmorzar el Joan, el nostre guia als aiguamolls, va començar l’explicació sota l’atenta atenció de petits i grans. En primer lloc vam poder conèixer la història de l’indret, que té el seu origen en l’extracció d’argiles que realitzava una bòbila, durant els anys 20’, i que va propiciar un rebaixament del sòl fins a arribar al nivell d’aigües freàtiques.  Als anys 80 la indústria va fer fallida i la zona es va convertir en un abocador. L’any 1992 es va clausurar l’abocador i se’n van retirar les deixalles i un any més tard es va reconvertir l’antiga argilera en aiguamoll.

Un cop coneguda la història dels aiguamolls vam començar a parlar de la flora i la fauna que hi trobem, unes temàtiques que van encuriosir a tots els participants, però sobretot als més petits que miraven atentament si veien tots i cada un dels ocells dels que el Joan parlava. De fet en aquesta zona humida s’hi han detectat més de 130 espècies, algunes d’elles molt rares o fins i tot mai observades a la conca mitjana del Llobregat. En Joan també ens va explicar la feina d’anellament d’ocells que fan les persones que cuiden i treballen en aquest espai, aquest anellament els ha permès conèixer les rutes migratòries d’algunes de les aus que fan parada a Santpedor, donant-se el cas que ocells anellats en aquests aiguamolls hagin estat identificats en zones de França o Polònia.

Un altre fet que vam poder observar a través de diferents imatges és la importància de la pluja per la supervivència de l’espai, ja que en èpoques de molta sequera, els aiguamolls han arribat a quedar gairebé secs.

Un cop acabada la visita, l’autobús ens va portar de nou fins a l’institut Lluís de Peguera.