El Poble-sec acull la seva primera edició de l’A tota veu
El Centre Cívic El Sortidor va ser l’amfitrió de l’acte.
La Mireia Cucala, de Radio-actius comunitari i Ràdio Cava-ret en va ser la presentadora. Puntualment, es va començar amb la benvinguda per part del codirector d’El Sortidor, Hector Iburo i les paraules de Jordi Esteban de la CAL i de Sílvia Aregall del CNL. Tot seguit, vam escoltar el primer poema en amazic, que va llegir en Mateu Lucas i l’explicació amb els motius de la seva elecció els va explicar l’Ikiss Mhmed, un noi d’origen marroquí amb un català perfecte.
A continuació, les diferents parelles van recitar poemes en búlgar, basc, alemany, italià, anglès, portuguès, castellà, guaraní, panjabi, hindi i gallec. Tots ells van ser proposats per persones que estan aprenent a parlar català al CNL o formen part de les parelles lingüístiques o de la Plataforma per la Llengua; un cop la seva parella catalano-parlant havia recitat en l’idioma original, elles ens el traduïren o bé n’explicaven el significat.
Enguany, el tema era l’enyor, l’enyorança. Aquest fet va provocar un parell de situacions realment emotives, quan havien d’explicar-ne els motius: a més d’una persona li brillaven els ulls recordant la terra que l’havia vist néixer i que havia hagut de deixar enrere, mentre el nombrós públic de la sala aplaudia amb força per mostrar solidaritat, comprensió i acolliment. Es va fer una mitja part, amb la intervenció del Cor AMPA de l’Escola del Bosc, totes mares i que van interpretar cançons d’arreu del món. Les seves ganes i la qualitat de les interpretacions van motivar a més d’un a bellugar-se damunt de la cadira.
En acabar la coral, el representant d’Òmnium va tenir unes paraules on reclamava l’ús i la pràctica del català en els llocs de feina, d’estudi, al carrer i a les botigues. La segona part de l’acte va acabar amb el recital d’un poema molt emotiu, aquest cop en català: L’emigrant de Jacint Verdaguer, que va recitar magistralment Carme Capdet. I abans de marxar es va llegir conjuntament El cant de l’enyor de Lluís Llach. Tothom va marxar satisfet i convençut d’haver fet més que un recital de poesia: gent amb orígens ben diversos i d’arreu del món havíem compartit una estona de proximitat i de cohesió social en català!