Els resultats electorals del passat diumenge seran difícils de gestionar. El Partit Popular, no tan popular com solia, malgrat ser la força més votada no compta amb prou aliats per investir un president ni en primera ni en segona volta. Tot i que Ciutadans havia deixat clar que no investiria Rajoy, ara Albert Rivera ha ofert la seva abstenció al PP (els crèdits sempre s’han de pagar). Però el PSOE, la segona força més votada, no està disposat a seguir l’exemple i té l’oportunitat de formar govern. Abans haurà de fer una reflexió important i vèncer moltes resistències internes. I aquí el PSC hi pot ajudar, i molt.

Els comicis generals han demostrat que un partit pot ser gran a Espanya i alhora reconèixer sense embuts no només la seva plurinacionalitat, si no fins i tot el dret a l’autodeterminació de les nacions que el componen. Si el PSC s’hagués mantingut ferm en aquesta línia, que havia defensat històricament, segurament avui el PSOE seria la força més votada al Congrés i el PP no tindria la majoria absoluta al Senat. Hi ha molts espanyols i espanyoles que són demòcrates de veritat. I si el PSC i el PSOE perdessin els complexos infundats que encara els tenallen, atrevint-se a fer pedagogia, de ben segur que cada dia n’hi hauria més.

El PSOE i Podem, per si sols, tampoc poden investir president ni en primera ni en segona votació. Però si acorden celebrar un referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya, aconseguiran els vots que els fan falta per liderar el govern espanyol. Un referèndum que no pot ser vinculant per l’estat, ja que per fer-lo efectiu en cas que el resultat fos favorable a l’independentisme, caldria una reforma constitucional que el Partit Popular encara està en condicions de bloquejar. Però que si que faria viable que Catalunya proclamés la seva independència amb un mandat democràtic sòlid. I amb un reconeixement internacional clar que facilitaria i agilitzaria tots els canvis d’estatus necessaris.

Aquesta opció permetria coordinar el ritme dels esdeveniments a Espanya i a Catalunya (és evident que també facilitaria la formació del govern català). La data del referèndum es podria adaptar al full de ruta aprovat pel Parlament i disposaríem del temps que ens vam donar per a debatre d’una forma seriosa i pausada els avantatges i inconvenients de la independència i per dotar de contingut social el procés constituent. Des de l’independentisme sempre ho hem fet, però ara l’unionisme ja no es podria parapetar darrera dels arguments de la por, la majoria dels quals han quedat més que desautoritzats. I els temors que encara poguessin romandre s’esberlarien gràcies a la nova entesa.

Si tot això passés, s’avançaria en la regeneració democràtica espanyola, que tanta falta fa. També hi puc incloure aquí la catalana. I, més important encara, desapareixerien els dubtes d’aquells que encara no són favorables a l’autodeterminació de Catalunya i des de l’independentisme tindríem l’oportunitat de fer realitat el nostre projecte, i fer-ho a més pactant el com (no el què) amb l’estat. Per això calia estar a les Corts Generals.

En canvi, si tot això no passa, el full de ruta no s’aturarà. Ni tan sols en el supòsit de que calgués repetir les eleccions catalanes. Els resultats de diumenge també ho certifiquen.

Josep F. Moragrega
President d’Òmnium Ebre