A la ciutat de Tarragona, el dia 2 de setembre de 2011, es reuneixen els membres del Jurat del PREMI “EL BALCÓ”.

Aquest guardó té com a objecte el reconeixement de la  figura d’un home o d’una dona vius, nats o residents a Tarragona o a la seva comarca, o bé d’una entitat, que s’hagin distingit pel servei i la projecció del nostre poble en la seva activitat social, cultural, científica, esportiva, política, etc.

Examinades detalladament les propostes rebudes, en consideren els mèrits i acorden concedir el PREMI “EL BALCÓ” 2011 al:

 

CENTRE D’ESTUDIS CANONGINS  “PONÇ DE CASTELLVÍ”

L’acte d’homenatge i lliurament del premi tindrà lloc el dia 21 de setembre, a les 6 de la tarda, en un acte solemne al Saló de Sessions de l’Ajuntament de la Ciutat amb el programa següent:

– Glossa a l’entitat homenatjada i lliurament del guardó PREMI “EL BALCÓ”, DE L’ANY 2011, a càrrec de Joan-Andreu Torres i Sabaté, president de la delegació del Tarragonès d’ÒMNIUM CULTURAL.

– Parlament del president de l’entitat guardonada.

A 2/4 de 10 del vespre, sopar d’homenatge al restaurant de l’hotel Ciutat de Tarragona.

Preu:    30 €

Venda de tiquets: Òmnium Cultural, Rambla Nova, 12, 1r 2a, Tarragona, tel. 977 21 66 38

Hores d’oficina: de 17.00 a 20.30 h (de dilluns a dimecres), i de 19.00 a 20.30 h (dijous)

Tot seguit us presentem la glossa realitzada pel sr. Joan Andreu Torres:

CENTRE D’ESTUDIS CANONGINS  PONÇ DE CASTELLVÍ 

La data de signatura de l’acta fundacional de l’entitat fou un 20 de gener de 1983. I  comptà amb l’impuls de vuit fundadors: Joan Alberich Rion, Robert Bofarull Malapeira, Josep Canadell Veciana, Josep M. Espasa Martorell, Antoni Guinovart Solé, Josep Llop Tous, Francesc Roig Queralt i Eliseu-A. Soler Álvarez.

Actualment el Centre d’Estudis compta amb  265 membres numeraris, una junta directiva integrada per vuit persones,  presidida per Francesc Roig i Queralt , i com a línia de futur posà en marxa una secció jove  Salitracus, que fa tres anys es constituí com a entitat ecologista  independent amb el nom de La Canonja 3.

El Sr. Joan Mestres de fer una “cessió a precari” de la casa núm.2 de la plaça Mestre Gols per tal que fos utilitzada pel Centre d’Estudis com a seu social i lloc idoni per a allotjar-hi la seva biblioteca, la qual compta en l’actualitat amb més de deu mil unitats bibliogràfiques fruit del constant intercanvi anual de publicacions amb un centenar d’institucions culturals d’arreu dels Països Catalans i  territori de l’antiga Corona d’Aragó.

         Durant disset anys  el president del Centre d’Estudis ha estat Josep Llop Tous. La segona presidenta fou Carme Tomàs Martorell que desenvolupà el càrrec  al llarg de cinc anys.

         El Centre d’Estudis ha reivindicat sempre els signes d’identitat canongins per això adoptà com a emblema l’antic escut municipal de Masricart i com a nom  el  del senyor de Masricart amb més prestigi i anomenada: Fabrici Ponç de Castellví.

D’entre  les iniciatives empreses i consolidades al llarg d’aquests 28 anys cal destacar  la creació de la Biblioteca amb l’intercanvi de publicacions  de temàtic relacionada amb la historiografia local  de moltes poblacions i entitats culturals dels Països Catalans. L’ànima inicial de tota aquesta estructura organitzativa fou Eliseu-A.Soler Álvarez que desenvolupà les tasques de bibliotecari-arxiver fins a les eleccions de 1990 en què fou  rellevat per Carles Gómez Ballart i  aquest, posteriorment, per l’actual bibliotecària Immaculada Qué Fortuny.

Ha editat un total   de  vint-i-quatre   llibres de la col·lecció El Porxo relacionats sempre amb recerca i investigació a l’entorn de la Canonja; dos llibres més fora de col·lecció  sobre l’escultura de Salvador Martorell i un recull de cançons antigues amb CD incorporat;  tres quaderns de fitxes  per al treball escolar  sota el nom genèric de “Coneguem la Canonja”; divuit calendaris didàctics; set opuscles de la col·lecció Documentació Interior amb dues  coedicions: La primera amb els Gogistes Tarragonins sobre uns goigs de Sant Antoni  amb lletra del poeta Ventura Gassol i música  de Josep Gols i Veciana i  la segona amb la Parròquia de Sant Sebastià de la Canonja  sobre la iconografia d’aquest sant conservada a la Canonja amb motiu de la restauració del llenç anònim barroc.

El Centre d’Estudis ha tingut des de bon començament la ferma voluntat de reforçar la  malmesa identitat del poble en el context de la resta de pobles que configuren el Camp de Tarragona a través d’una participació activa en taules rodones, cicles de conferències i presència mediàtica als mitjans de comunicació.

S’han realitzat també  una multitud de sortides culturals per tal de visitar poblacions, museus i monuments emblemàtics de la nostra geografia Una de les primers sortides destacables fou a la Catalunya Nord, concretament a Vilafranca del Conflent i al Canigó.

El Centre fou un dels principals impulsors de la denominada Roda d’Art entre  els centres d’estudis del Camp de Tarragona; ha organitzat importants exposicions com la dels Cartells de la Guerra Civil espanyola, els Oficis artesans de la ciutat i  l’exposició antològica sobre l’obra escultòrica de Salvador Martorell; ha impulsat també cicles de conferències sobre música i art; literatura, història, investigació científica, però molt especialment s‘ha preocupat pel tema del territori i l’entorn en el qual està inserida la població de la Canonja.

 

Podeu descarregar-vos aquesta glossa a l’apartat de recursos.