Aquest dimarts, 4 de maig, va tenir lloc a la Llibreria Ona del carrer Pau Claris, organitzat per Òmnium Eixample,  el Diàleg de Llengua entre els professors Carme Junyent i Juli Palou, moderat per Dolors Ferrer, membre de la junta d’Òmnium Eixample, amb una bona assistència de públic, condicionada per les mesures sanitàries, i retransmès en directe pel canal de Youtube de la mateixa Llibreria.

La frase del president d’Òmnium, en Jordi Cuixart, que va esmentar la moderadora a l’inici de l’acte, “protegir els drets lingüístics és protegir els drets humans”, justificava la realització d’aquest diàleg i el presidia.

Dolors Ferrer va començar la sessió preguntant si,  malgrat els mals auguris i les dades que pronostiquen una desaparició del català, estem a temps de revertir aquesta tendència. Carme Junyent va dir que la vida de la llengua va lligada al fet que els parlants l’usin i que caldrà veure com anirà la transmissió d’aquí uns anys per part dels nens que ara tenen entre 10 i 16 anys. També va esmentar els perills del bilingüisme que, pel que ella sap, en la majoria dels casos porta a la substitució d’una llengua per part de l’altra. La llengua perviu si és funcional. 

Plantejat el tema de corregir o no els qui la parlen, els ponents van senyalar que actualment hi ha més persones que no tenen el català com a primera llengua que no pas els que sí que la tenen. Hem d’estar agraïts, va dir Carme Junyent, a aquells que l’han fet seva i hem de conviure sense violentar-los.

Juli Palou, parlant de la formació dels mestres, creu que s’ha de combinar l’autoritat amb l’empatia, cosa que el va portar a parlar del plurilingüisme a les escoles i com algunes d’elles poden fer d’aquesta pluralitat un reforç mutu del català i de les altres llengües. Palou creu que no pot ser que a aquestes escoles només es visibilitzi el català, s’ha de promoure una horitzontalitat de totes les llengües presents.

Respecte a la immersió, Carme Junyent va parlar dels anys 1990-2000, quan es van posar en marxa els Plans d’entorn, sobretot en els barris on el català tenia molt poca incidència per a estendre’l més enllà dels instituts, però que en pocs anys van fracassar per la desídia i la deixadesa dels mateixos professors. I va explicar l’anècdota de l’IES Palau quan, denunciats per la Guàrdia Civil, van arribar a dir públicament que no ho entenien si, fins i tot, les classes de català les feien en castellà.

A la universitat, Palou comenta que els escrits dels professors es demana que es facin directament en anglès i Junyent apunta que els programes d’Erasmus, pensats en un primer moment per servir d’intercanvi i coneixement entre alumnes de diferents països i llengües, actualment, s’han sotmès completament a l’imperi.

El darrer tram de la conversa se centra en el llenguatge no sexista, i Juli Palou creu que poc hi podem fer quan hi ha una onada que passa per sobre de totes les consideracions normatives o científiques. Carme Junyent creu que això demostra el poc respecte que es té pel llenguatge. D’entrada,  volia passar del tema fins que la universitat li va corregir uns textos i, aleshores, es va plantejar demanar la col·laboració de seixanta dones lingüistes per fer un llibre a l’estil del que ha publicat, La llengua efervescent, ara per parlar del gènere. La seva sorpresa fou quan es va trobar renúncies per por a les conseqüències de mostrar la pròpia opinió. Creu que no és una onada, sinó una imposició, que estem en un estat policial. La gent es creu que canviant la llengua es canvia el món, però és a l’inrevés. Juli Palou ho justifica per fer evident el patiment que hi ha darrera, amb les persones trans, per exemple. La conclusió final és que cal acceptar la gent tal com és.

Vols veure la xerrada completa? Fes clic aquí.

Fotografies de Susanna Altarriba