“Són feministes per no morir”

Josep Playà Montaner

“Nenes que neixen vives malgrat que les desitgen mortes; que es refan malgrat haver-se casat amb qui les ha violades; obligades a treballar al carrer, on les tracten com a criminals. Noies que combaten el gihadisme amb kalàixnikovs i teràpia, malgrat jugar-s’hi la vida; que se sobreposen a Estat Islàmic, malgrat haver-ne estat esclaves sexuals. Joves que desafien un altre esclavatge, el domèstic, malgrat esdevenir il·legals; que planten cara al patriarcat amb enginyeria i enginy, malgrat rebre amenaces constants; mares i àvies erigides com a puntals familiars, malgrat la més absoluta invisibilitat.”

És dur?

Doncs això és la primera part de la introducció que Txell Feixas escriu per presentar el seu llibre Dones valentes, un recull de tretze històries de dones (“no saps quina és més forta”, en paraules de la nostra presentadora/moderadora Virgínia), bàsicament del Pròxim Orient, que l’autora va presentar en la darrera sessió del club de lectura que Òmnium Eixample va celebrar l’octubre a la llibreria Documenta.

De la Txell no cal que en parlem gaire, car l’hem tinguda de companya de taula dia rere dia durant cinc anys. El “Txell Feixas Torras, TV3, Beirut” a la pantalla petita s’havia convertit en un clàssic dels nostres dinars. Però ara la tenim aquí amb un llibre sota el braç. Tot allò que, pas a pas, ens havia explicat sobre el difícil paper de les dones a la zona, ara s’ha condensat en un llibre més fàcil de llegir que no pas de pair.

La Txell ho té clar: “Aquestes dones són feministes per no morir. El feminisme els dona la força necessària per agrupar-se, explicar coses i poder sobreviure en el món del masclisme més dur. Tot i que —explica— dona i valenta són dos conceptes que no s’accepten en aquelles societats patriarcals. Malgrat tot, les històries demostren la força del col·lectiu de les dones de la regió”. I matisa: “A cada lloc els feminismes són els propis. Nosaltres no podem imposar res. Cal deixar que la situació vagi evolucionant positivament. Només podem ajudar”.

“He tingut sort, perquè en ser dona he tingut un accés més fàcil a aquelles dones. En mi veien una aliada. És veritat que un home hauria pogut escriure dones valentes, però no sé si aquestes dones valentes. Cal tenir en compte que, fins fa poc, les històries dels conflictes les explicaven homes i el que sentien les dones en aquelles situacions tan greus també ho explicaven els homes”.

I continua: “Per a mi, aquest llibre ha representat una teràpia per a tot el que he viscut. La Txell que ha tornat de l’Orient Mitjà no és la mateixa Txell que hi va anar. Per això, veure que les tretze històries que apareixen en el llibre emocionen a molta gent ha estat balsàmic per a mi”.

“Valenta? No, més aviat patidora. El que he viscut jo, occidental, al Líban no té res a veure amb el que viuen les dones allà”.

“Crec que el periodisme rigorós no està renyit amb un periodisme humà, de proximitat. Aquelles dones, que veien com m’emocionaven les seves vivències, em tenien més confiança. I comprenien que jo podia ser un altaveu per a les seves desgràcies”.

I acaba la introducció: “Aquest llibre m’ofereix la possibilitat de compartir la força i l’aprenentatge privilegiat que m’han regalat aquestes lluitadores quotidianes amb els seus testimonis excepcionals. Relats dels quals et fan partícip sense cap intenció de generar pena ni condescendència, sinó com a exemple de canvi i coratge”.

Si et vas perdre la sessió del club de lectura, pots veure-la al canal de YouTube d’Òmnium Eixample.