Club de lectura de setembre

Estela Esteban

Ja han tornat les tertúlies del Club de Lectura, un any més hem començat convidant a una traductora en lloc de l’autor del llibre. En aquest cas ha estat la Josefina Caball, traductora del llibre Fortuna d’Hernán Díaz, publicada per Periscopi i que formava part de les lectures recomanades de l’estiu.

Com sempre la presentació ha estat a càrrec de la Virgínia Fernández qui, en començar, ha volgut tenir un record per la lingüista Carme Junyent que va morir el passat 3 de setembre i amb qui la Josefina va col·laborar en el llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou. En aquest context ens recomana la lectura de la primera obra de la trilogia de l’autor kenià Ngugi wa Thiong’o, Somnis en temps de guerra, traduïda per ella mateixa.

La Josefina Caball, traductora i docent, diu que se sent tant de Solsona com de Manresa, i ens confessa que li agradaven molt les classes de llatí i grec i que traduïa les cançons de Dylan i cantautors contemporanis per als seus amics, d’aquí la seva vocació de traductora.

Va començar traduint llibre infantil i juvenil per a l’editorial El Molino, encàrrec que li va arribar una mica per casualitat a través d’un familiar que tenia un amic que treballava en un banc d’on eren clients l’editorial. Casualitat o causalitat?

El seu mètode consisteix en començar a traduir mentre llegeix, és a dir, fa un primer esborrany i després hi pot fer 2 o 3 revisions. Les dificultats que es pot trobar son més quant al registre i l’estil de l’autor, d’aquí que, quan la Virginia li pregunta si se sent escriptora, respon que un traductor és més un intèrpret i ho compara amb un músic quan toca una composició musical.

En quant al llibre Fortuna, ens comenta que hi ha un vocabulari força especialitat en tres temes en concret, la borsa, la fabricació de tabac i l’anarquisme. En aquest últim no va tenir massa dificultats ja que és un tema que li agrada i n’ha llegit força.

Les parts que més li han agradat del llibre son la de “Memòries, records d’Ida Partenza” i la del diari d’ella. Tot i que li ha agradat trobar estils diferents en les tres parts que té el llibre.

Ens explica que la traducció del títol la va portar una mica de cap. En anglès el títol és “Trust”, que és un terme financer que es pot traduir com a holding , però te un doble sentit, perquè també pot voler dir confiança. Va pensar en traduir-lo com a “Bons” que poden ser lligams, vincles familiar o també obligacions econòmiques, però finalment es van decidir per “Fortuna” suggerit pel mateix autor amb qui va contactar durant la traducció.

També surt en la conversa la utilització d’abreviacions en la última part, perquè l’autor fa parlar la protagonista, i el fet de no traduir els títols dels articles que llegeix perquè es faci notar que els llegeix en aquells idioma, ressaltant encara més la seva extensa cultura. Considera que és una novel·la molt feminista.

S’ha fet notar la presència de molts incisos marcats entre parèntesi. La Josefina ens explica que en l’original son guionets i que son molt emprats en anglès americà.

A les preguntes dels presents en la tertúlia, ens explica que va traduir la primera obra d’aquest mateix autor que es titula A l’Horitzó i que li va agradar mes que no pas Fortuna, que li agradaria molt traduir en Thomas Hardy i l’Eudora Welty , que considera la Intel·ligència Artificial molt perillosa, que en els contractes per a les traduccions ja apareix una clàusula que els compromet a no utilitzar-la i que ella plegarà quan li pugui afectar.

Una vegada més ha estat una tertúlia molt interessant. Us esperem a la propera.