“Estava segrestat pel personatge. En volia saber més”

Josep Playà Montaner

“Estava una mica segrestat pel personatge. A mida que el llibre avançava en volia saber més.” Jordi Puntí és l’alter ego del narrador de Confeti, la novel·la Premi Sant Jordi del 2023 que, sobre el músic Xavier Cugat, va centrar la seva intervenció en el darrer Club de Lectura que Òmnium Eixample va organitzar a la llibreria Byron.

Jordi Puntí ens fa viatjar de l’Havana a Nova York, d’aquí a Hollywood i, finalment, a l’hotel Ritz de Barcelona. Així, al llarg de tot un segle llegim les peripècies de dos homes, el narrador, un periodista d’espectacles, i el propi Cugat, que van ser amics potser per conveniència, en un joc de miralls en què la imaginació conviu amb la voluntat de ser etern.

“És una antibiografia —explica l’autor— perquè va néixer amb la idea de fer una biografia novel·lada de Xavier Cugat. Vaig anar descobrint que part de la seva biografia és falsa i vaig haver de crear un personatge, el periodista-narrador, que és qui explica la vida del músic i desmenteix el que no és cert.” I continua: “A mesura que descobria coses sobre la vida del músic, les traspassava al narrador fins el punt que, a mesura que el narrador anava agafant més protagonisme, em va arribar a interessar més ell que el propi Cugat.”

“És l’antítesi de la biografia del músic Xavier Cugat”, continua Puntí. “Ell va ser un gran fabulador i, a la seva vida, on la realitat no hi arribava, ho feia la ficció.” Perquè l’autor ha volgut mostrar “que una gran part de l’existència humana és una pura ficció”. L’obra transita pel segle XX sencer amb l’excusa de la biografia d’aquest músic “que va viure 90 anys i que va estar 73 anys voltant món però mai va deixar de parlar en català”. I Puntí rebla: “Com m’agrada imaginar, saber coses d’un personatge real et permet improvisar-ne algunes més.”

“Els optimistes ho veuen tot de color rosa i els pessimistes ho veuen tot negre. Entre els dos colors, vivim envoltats d’il·lusions, somnis, esperances, malentesos, enveges, trampes.” Amb aquestes paraules el narrador de Confeti ens avança la seva motivació per escriure: demostrar que gran part de l’existència humana és una ficció feta a mida i troba en la figura de Xavier Cugat la inspiració ideal. El músic català va dedicar tota la vida a ser feliç i famós a qualsevol preu, sempre gràcies a allò que l’apassionava: les caricatures, les orquestres, les pel·lícules, els matrimonis amb dones guapes i joveníssimes (“en aquest sentit era representant de l’abús masclista d’una època”, vol puntualitzar l’autor), i els chihuahues.
Jordi Puntí ha reivindicat el poder de la ficció en les vides humanes i que aquests visquin envoltats “d’il·lusions, somnis, esperances, enveges, sospites o gelosies”. Respecte a la relació entre el narrador i Xavier Cugat, ha parlat d’un “joc de miralls” on la imaginació i la picardia els permet veure que la vida és una “festa on ningú vol marxar abans d’hora”.

Jordi Puntí ho té clar: “Volia donar en la història una certa visió optimista en un món actual complicat.”