“M’agraden les paraules, els mòbils, les bombetes de baix consum i la salsa romesco”

per Josep Playà Montaner

El Club de Lectura d’Òmnium Eixample va tornar de manera presencial (amb modus) amb Melcior Comes i la seva multiguardonada novel·la Sobre la terra impura. La maleïda Covid-19 no va impedir que una dotzena de persones ens apleguéssim (amb les mesures de protecció de rigor) a la llibreria Documenta per parlar, discutir o dissentir amb l’autor mallorquí. I va valdre molt la pena.

Cal dir que les 500 pàgines i escaig del llibre donen molt de si, perquè hi ha temps per a tot: per a escenes que passaran, algunes quedaran i d’altres no, per crear personatges inoblidables i per fer constantment l’ullet al lector. Cavalcant amb la influència de Balzac, de Philip Roth, de Llorenç Villalonga o del mateix Porcel (tots reconeguts per l’autor), Comes basteix un thriller magnètic que ens arrossega des de les primeres pàgines fins al final. La qual cosa té mèrit atès el gruix de la novel·la i Comes se’n surt molt bé i condueix el fil amb habilitat fins a la darrera pàgina, amb les sorpreses consegüents.

La trama s’explica ràpid: un escriptor mallorquí que viu a Barcelona rep l’encàrrec d’una família important de l’illa, els Verdera, d’escriure la biografia de l’esposa d’un dels grans protagonistes, n’Higini Verdera, que a la seva mort ha deixat un seguit de dietaris íntims. De mica en mica, el narrador descobrirà que aquests dietaris amaguen un secret que podria amenaçar l’imperi dels Verdera, basat en la fabricació de sabates, i que aquests no tenen cap intenció que això passi.

“La novel·la es basa en l’arbre genealògic d’una família -explica Comes- i hi ha una intriga forta. Si tens una màquina potent al davant del tren, en els vagons hi pots posar el que vulguis i tot tira molt bé.” I afegeix: “La novel·la és real en tot el que passa, en temps de la Transició del postfranquisme, i el difícil era posar-ho tot correctament, tot condimentat perquè es veiés real. Per això, has d’intentar treure elements de la realitat per aprendre coses d’història i de nosaltres mateixos que no solen estar en primer pla. Els meus referents novel·lístics (Roth, Villalonga, Porcel, Balzac) han escrit també novel·les en situacions reals en les quals el lector s’hi pot reconèixer.”

I continua: “Hem de ser sofisticats, moderns i postmoderns, però tampoc no hem de deixar de banda una mínima llegibilitat. Jo vull satisfer tothom, però sense que ningú es torni loco. Perquè pugueu gaudir d’una situació grollera, us ho de de donar de manera molt sofisticada. Violacions, assassinats, cotxe bomba… Excepte canibalisme, hi ha de tot. I jo us he de presentar aquest grollerisme d’una forma sofisticada que sigui digerible i, per tant, no faci mal.”

En Melcior Comes ens dona un seguit de recomanacions per fer-lo digerible i que ens mantingui l’interès: 

“El llibre ha de tenir resums interns per poder fer un seguiment de la trama sense que calgui rellegir passatges. Igual que en les pel·lícules. També ha de  ser més interessant que el WhatsApp o el Facebook, si no, malament. I crec que aquest ha estat un repte aconseguit. També ha de tenir descripcions geogràfiques, de situacions i de sentiments molt vívides, que el lector si pugui sentir representat o identificat.

Algú, entre els participants del club, opina que el llibre conté força sexe. “Vol dir?”, opina, escèptic, l’autor. “Tenia la impressió que no n’hi havia gaire de sexe. En llibres anteriors n’hi ha molt més.”

Per què escacs pel mig? “Jo hi havia jugat i em pareixia que una partida d’escacs és com la vida: morts, ara cap aquí, ara cap allà. A més és un joc tancat en un quadre de seixanta-quatre caselles. Una mica com Mallorca: tots hi estem tancats.”

I, de sobte, l’escriptor se sent generós en les seves preferències. “M’agraden les paraules perquè enriqueixen molt i també m’agraden els mòbils, les bombetes de baix consum i la salsa romesco.” I aquí riu. La frase té la seva gràcia.

En quant de temps vas enllestir la novel·la? “Hi rumio molt i, després de tenir-ho clar, escric una pàgina cada dia. Aquesta vaig tardar a escriure-la, doncs, uns 500 dies.”

I una primícia per acabar. A la pàgina 302 (Proa, A tot vent. Edició de l’abril del 2019), al narrador li presenten un seguit de persones durant una festa a Son Gros, la casa pairal dels Verdera. Un d’ells, el senyor Súbac, i els seus fills seran protagonistes de la propera novel·la que Melcior Comes té entre mans i que, segurament, apareixerà a començaments de l’any vinent.

Pots veure el vídeo d’aquesta sessió del club de lectura al nostre canal de YouTube.

Imatges del club de lectura de març amb Melcior Comes