“No volia fer un drama”

Josep Playà Montaner

“Jo tenia molt clar que no volia fer un drama”. Maria Climent va ocupar la penúltima trobada del club de lectura d’Òmnium Eixample que aquesta vegada es va fer a la llibreria Alibri. I, com a protagonista principal, la seva primera novel·la, Gina. Quedi dit que es tracta d’una obra excel·lent. La sessió, Covid obliga, es va fer tan de manera presencial com en directe a través del canal de YouTube d’Òmnium Eixample.

Què és Gina? “És una història sobre fer-se gran, sobre els entrebancs que et vas trobant a la vida, com et va decebent i com, malgrat tot, una persona jove no perd l’entusiasme ni les ganes de ser feliç.”

I quant de l’autora hi ha en el llibre? Explica Climent: “La premissa de Gina és real, perquè totes dues estem diagnosticades d’esclerosi múltiple, i un metge em va dir, com a ella, “si vols tindre un fill tingues-lo ara perquè t’han de canviar el tractament i els altres tractament no són compatibles amb l’embaràs”. Em va semblar una bona premissa per començar una història que al final no és la meva vida, perquè tot i que em baso en records de la infantesa, que sí que són meus, el llibre al final agafa vida pròpia.”

Però l’autora vol deixar clar que “volia fer una novel·la com la vida i per a mi no es tracta de desgràcies perquè hi ha moltes altres coses. Tenia molt clar que no volia fer un drama. M’agrada prendre’m la vida amb ironia i relativitzar tot el que passa. D’altra banda, posar massa humor és un risc de banalitzar la vida i jo he pretès equilibrar-ho.”

El llibre té tres potes bàsiques. La protagonista, naturalment, i dos alter ego d’ella: la psicoterapeuta Franziska, el pal de paller de la Gina, el seu seny i la seva veritat, i l’Elizabeth, el seu ideal i, de sempre encara que no ho sàpiga quan era petita, el seu gran amor. Amb l’Elizabeth viu dos [per a mi, els dos] moments culminants del llibre, que no narro per por d’aixafar la guitarra a un futur lector.

En aquest univers hi ballen altres figures. La del Fran, el company de Gina que té un pla per fer diners: “Consisteix que mos toque la Primitiva. Ras i curt. […] Una de les coses que admiro és que ell conserva la il·lusió intacta després de tants anys que fa que hi juga.” Climent el defineix fora del llibre: “És com en els films de sèrie B, que veus un personatge i tens clar que morirà.” L’altra figura és la Lucía, una andalusa de Venta del Pobre, que té les ocurrències més peregrines que es puguin donar. Com la de demanar a la Gina que li miri el cul per examinar que tingui ben posada la gasa que li tapa una fístula que ella mateixa s’han obert amb un ganivet. “Perdona -li diu- pero de todo París contigo es con quien más confianza tengo para pedirle que me mire el culo.”

Hi ha altres personatges d’entitat menor que ajuden a comprendre i situar la Gina i, a més a més, un grapat de frases i pensaments que també tenen una entitat prou important per afavorir la comprensió de la protagonista. Hi podem incloure aquesta definició de la tristesa: “La tristesa se t’assenta a la vora del llit cada dematí i pinta núvols al paisatge.”
En conjunt, doncs, un magnífic llibre, farcit de sentiments i amb una evident voluntat de treure ferro a situacions complicades a través, sovint, d’un humor fresc i oportú. Fàcil de llegir, fàcil de comprendre i, per tant, fàcil de pair. Que deixa petja i obliga a repensar-lo.

Maria Climent explica també que, en un primer moment, va escriure la novel·la en català estàndard i que només hi apareixia l’ebrenc quan parlava amb persones del Delta de l’Ebre. Però, un cop escrita, l’editora Eugènia Broggi li va proposar passar tota la veu de la narradora a ebrenc. “Em va semblar un encert i pràcticament el vaig reescriure.”
Per concloure, la novel·lista ens anuncia que té entre mans un segon llibre amb el qual se sent pressionada després de la bona acollida del primer. “Ara, amb aquest altre llibre, em costa més ser sincera. Amb Gina em va sortir sol”, explica Climent. Nosaltres, els que hem llegit el primer, ja esperem aquest segon amb molt interès.

Pots veure el vídeo d’aquesta sessió del club de lectura al nostre canal de YouTube.

Imatges del club de lectura de maig amb Maria Climent