Filla de Pedrolo

Josep Playà Montaner

“T’imagines una colla d’escriptors, de generacions successives, embarcats a desenvolupar aquest llibre? Una cosa demencial, d’acord. Però potser les úniques coses que val la pena de fer són aquelles que surten del corrent, del normal…”

Això ho va escriure Manuel de Pedrolo després de deixar enllestides les nou primeres novel·les de la primera corona de la sèrie Temps obert  i les dues altres, en l’inici de la segona corona i complementàries  de la primera de les anteriors, Un camí amb Eva. Pedrolo es va aturar allà, fixant la base d’una estructura  que era oberta , que podia esdevenir inacabable i infinita i que, potser, algun dia algú gosaria continuar.

I així ha estat amb quatre escriptors d’ara que podríem considerar, dins la gestació de la sèrie, com a fills de Pedrolo. Núria Cadenes, amb La terra s’ho porta i No han donat la llum, encara; Joaquim Carbó, amb L’ascens de Daniel Bastida i La caiguda de Daniel Bastida; Borja Bagunyà, amb Sessió de control i Una casa fosca i un flagell; i, finalment, Teresa Colom, amb Neu a la porta i Ull de gat, ull de bou, han gosat superar ja la meitat de la segona corona amb totes aquestes novel·les.

Òmnium Eixample, atent a la literatura catalana del nostre entorn, va organitzar, doncs, una sessió del seu Club de Lectura al voltant de les dues novel·les de Núria Cadenes i, per tant, de la sèrie Temps obert.

“Es tracta d’un infinit i d’una bogeria”, valora Cadenes, que afegeix. “Una gran teranyina que em va tocar a partir de la novel·la de Pedrolo de la primera corona Se’n va un estrany. I vaig sortir d’aquí.”

A partir d’un bombardeig feixista en el curs de la Guerra Civil que afecta l’edifici del barri de Gràcia on viu, Pedrolo narra la vida del protagonista, Daniel Bastida, d’acord amb nou possibilitats diferents a partir d’aquella situació i que reflecteix cada una en cada una dels seus primers nou llibres: si al primer esdevé escriptor, als altres és estraperlista, representant, psicoanalista, negociant sense escrúpols, pagès, conformista, sindicalista i rodamón amb el màxim de varietats possibles familiars i personals. Tant com la vida d’en Daniel, també es modifica la de la resta de familiars i veïns presents en el cicle que retrata la Barcelona de la postguerra. Explica la novel·lista: “Jo m’he carregat una mica en Bastida —que ja s’ho mereixia— i en els meus llibres dono un protagonisme especial a la Neus a La terra s’ho porta i a la Quimeta a No han donat la llum, encara.”

Si en Daniel Bastida és el protagonista principal de tota la sèrie, els altres protagonistes destacats són la seva família, formada  pel pare, la mare Quimeta i els tres fills: en Daniel, el germà més gran Francesc i la germana Neus, més petita. El nucli familiar no canvia mai i, en començar, sempre viuen al mateix lloc, al carrer de Banyoles, a la barriada de Gràcia. El pare sempre té les mateixes activitats de comptable i un passat i un present més o menys barrejat amb la política i que el porta a morir a la presó sent innocent. Barcelona, l’escenari, és un campi qui pugui de trinxes i còmplices amb el règim. I la vida, a vegades, guanya.

“En Pedrolo jugava amb la forma en els seus llibres. De fet, a vegades, la forma determina el llibre. Per tant, jo volia que la forma tingués un paper destacat en els meves dues novel·les”, puntualitza la Núria Cadenes.