El pes de la doble identitat

Josep Playà Montaner

Doble identitat, llengua, cultura europea i africana, emigració, natura, diversitat. Tots són conceptes que Ennatu Domingo aplega i desenvolupa en el seu llibre Fusta d’eucaliptus cremada. Un llibre autobiogràfic de la seva primera joventut que va protagonitzar la darrera sessió de la temporada del Club de Lectura d’Òmnium.

Ennatu va sortir d’Etiòpia quan tenia set anys perquè va ser adoptada per una família catalana. Tot i que el llibre està escrit en primera persona, es tracta d’un relat que permet comprendre la riquesa i pluralitat d’experiències de milers de nòmades que viuen al nord del país, una zona que és notícia pel llarg conflicte bèl·lic que pateix aquesta regió de Tigray. “Una guerra de la qual se’n parla molt poc tot i que hi ha molts casos de genocidi”, assegura Ennatu.

Precisament, les notícies sobre aquesta guerra van ser un dels impulsos que la van moure a relatar la seva història, de com va viure, amb la seva mare Yamrot i el seu germà Mikaele, un viatge de subsistència. “Amb la meva història — explica— volia donar a conèixer les realitats de quan era petita i que encara duren. Realitats que tenen grans diferències entre el món urbà, en constant creixement, i el món rural. Volia trobar un equilibri entre la cultura europea i la cultura africana per poder establir, en el futur, polítiques molt més justes.”

I en aquesta recerca de l’equilibri entre la cultura dels dos continents, l’escriptora recupera la seva llengua de primera joventut, l’amhàric, com a eix de la seva primera identitat. “Les llengües són molt fràgils i si no es cuiden es poden perdre. La llengua és una gran eina d’integració”, afirma convençuda. I en aquest sentit, destaca els símbols de l’alfabet etíop que situa per separar els paràgrafs del seu llibre. “Etiòpia és l’únic país africà que té un alfabet propi”, afirma amb un cert orgull.

“He crescut aprenent con fluir entre la meva identitat etíop i la catalana, des de la meva herència africana cap a l’europea. Aquest concepte de la doble identitat em va aparèixer quan feia la carrera (és llicenciada en Ciències Polítiques a Anglaterra) i de seguida em va interessar molt. Vaig començar la meva educació acadèmica en una escola pública de Barcelona. I la vaig continuar en un institut, també públic, del mateix barri de Gràcia. Tant a l’escola com a l’institut vaig tenir la sort de trobar-hi uns mestres excepcionals, que em van ensenyar que amb esforç i perseverança tot és possible. Que és possible fins i tot quan als set anys acabes d’arribar d’Etiòpia i ets analfabeta”, escriu Ennatu en el seu llibre. I ens explica sobre aquesta experiència: “L’escola de Gràcia va ser un dels primers llocs on vaig veure la diversitat i em va ajudar a entendre d’on vinc i com em moc. M’interessa més saber qui sóc que saber com els altres em veuen.”

“L’experiència de la meva mare —explica sobre els desplaçaments pel país en busca d’un millor futur— no és única, sinó que reflecteix el cas de tantes dones etíops del món rural. Sent filla d’una dona que emigra dins d’Etiòpia, ara em trobo que sóc una altra dona que ha emigrat gràcies a l’adopció internacional.”