Crònica del club de lectura amb Imma Tubella del 17 de febrer de 2022

Actualitat

“A la dona i a la llibertat!”

Josep Playà Montaner

“El llibre és una oda a la dona i a la llibertat”. Imma Tubella, l’autora d’Els insubmisos del mar, va seure a la llibreria Byron en una nova sessió del club de lectura d’Òmnium Eixample. La seva, una novel·la de pirates, va ser el centre de la curiositat i de les preguntes dels lectors que es van aplegar al seu voltant.

Per què una catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya i titular d’una càtedra sobre Educació i Tecnologia a París ens regala un llibre de pirates, corsaris, bucaners i filibusters? Tubella ens explica: “Els temes em venen de manera estranya, de fets dels quals en soc protagonista. Durant molt temps he anat cada any a París, per la càtedra, i en una ocasió, remenant en una llibreria, vaig trobar un llibre sobre pirateria en el qual hi apareixia una temàtica que sempre ha estat amagada i que em va interessar molt: el paper que hi van tenir les dones. Després, continuant les meves recerques, vaig poder aprofundir en el món pirata i, concretament, en la seva vessant utòpica i d’autogestió.” L’autora va llançada: “Sabeu que Daniel Defoe (l’autor de Robinson Crusoe) va escriure una enciclopèdia sobre els pirates?”.

A la novel·la, l’escriptor Daniel Defoe va ser qui, en una visita a Mallorca, desvela al protagonista, Antoni Ferragut i Guitard, l’existència al nord de Madagascar d’una colònia de pirates, Libertàlia, on imperava una absoluta democràcia. Es tractava d’una comunitat d’homes i dones que gaudien dels mateixos drets i llibertats i que tenien com a objectiu alliberar els esclaus que transportaven els vaixells negrers. El 1716, Antoni Ferragut s’embarca amb Defoe cap a Madagascar. I aquí comencen les aventures.

Imma Tubella s’esplaia en aquest món: “Molts pirates van crear repúbliques llibertàries, autogestionades, on tot es decidia i es votava en assemblea i les dones tenien dret a vot! Dos segles abans que, de dret a llei, poguessin votar en alguns països. Els pirates d’aquestes repúbliques tenien una mena de seguretat social i de jubilació i l’homosexualitat era acceptada i, fins i tot, ben vista. No suportaven l’esclavatge i van abordar vaixells negrers al Carib i a l’Índic per alliberar els esclaus.” I afegeix: “Vaig trobar espectacular la història de les dones pirates, encara més amagada. Podien votar i presentar-se com a capitanes de vaixells. Penseu que a Suïssa el sufragi femení es va aconseguir el 1971!”.

Incideix en l’aspecte femení: “De dones pirates n’hi ha hagut moltes, i amb majoria del nord europeu. Potser les més famoses han estat Anne Bonny i Mary Read. Quan atacava un vaixell i l’assaltava, Bonny es descobria els pits i deixava els enemics tan sorpresos que els vencia fàcilment. En general, els pirates eren teatrals, però empraven menys la violència del que s’acostuma a dir. Es coneix que fins i tot n’hi ha que duien una petita biblioteca i un que va embarcar monges beguines perquè ensenyessin als mariners.”

En realitat, l’existència de la Libertàlia de Madagascar és un tema que els historiadors encara discuteixen, tot i que apareix en el diccionari de pirates de Daniel Defoe. Sota el capità James Misson, aquesta república llibertària hauria sobreviscut durant vint-i-vuit anys. Més anys hauria sobreviscut l’illa de la Tortuga (prop d’Haití) com a refugi autogestionat de pirates.

La corona espanyola, víctima dels pirates arran del conflicte amb l’imperi turc, la pirateria actual a les aigües de Somàlia… El tema és gairebé infinit i ha omplert i encara omple pàgines d’història i de l’actualitat més punyent. I, com queda dit, omple Els insubmisos del mar, una novel·la d’aventures i de qüestions que han estat amagades per les historiografies oficials. Un llibre amè i agraït de llegir.

Imma Tubella ens confessa que està preparant dues novel·les. Però només ens revela la idea principal, fins ara amagada per la historiografia oficial, d’una d’elles: el cas de les dones kurdes del PKK que es van enfrontar a l’Estat Islàmic i van guanyar. Per als gihadistes, si et mata una dona no vas al paradís…

Si et vas perdre la sessió del club de lectura, pots veure-la al canal de YouTube d’Òmnium Eixample.