“M’atreu la part fosca de la vida”

Josep Playà Montaner

“M’atreu la part fosca de la vida. Allà, encara que no m’agradi, hi ha molta vida”. Ferran Garcia va protagonitzar la darrera sessió del Club de Lectura d’Òmnium Eixample a través de la valoració, del aclariments que va fer de la seva darrera novel·la, Guilleries.

En la part fosca de la novel·la hi té una presència molt important la violència.” Sóc un home molt tranquil, la violència real no m’agrada, però sí que m’obsessiona com a tema”, explica l’autor, que afegeix: “Quan la història em portava cap a un esdeveniment violent jo no el girava ni l’edulcorava. Però era conscient que en el llibre hi havia molta violència, i la vaig rebaixar. Em vaig adonar que, segurament, aconsegueixes un efecte de dolor o d’impressió quan a un personatge que li tens afecte li passa alguna cosa dolenta i suavitzes lleugerament la història. He intentat que la violència no fos gratuïta sinó que formés part de la història i del context.”

Una altra de les obsessions de Ferran Garcia és la marginació. “I la vaig trobar en els pobles agots. Necessitava un poble marginat, maleït.” De fet, l’àvia d’en Boi, el narrador, prové d’un poble agot del País Basc i s’instal·la a les Guilleries, on ningú no en sap l’origen. Aquesta referència ens porta de nou a la violència, protagonista en un poble, dels agots, que durant generacions ha estat repudiat pels seus orígens.

Tot plegat embolicat en una història que té molt de western, amb escenes que fàcilment es poden imaginar en un desert de Colorado. Narra l’autor; “Al voltant del mas, altres cavalls, vius i muntats pels homes d’en Bonaplata, dibuixaven cercles, renillaven i galopaven.” Però el paisatge és ben diferent al de les planes dels Estats Units, doncs Garcia ens porta als boscos de les Guilleries, lligats al bandolerisme per l’imaginari col·lectiu.

De fet, el llibre està ambientat a Taradell i la Plana de Vic, en el decurs del la Tercera Guerra Carlina, a l’últim quart del segle XIX, i es centra en la figura d’en Boi i el seu passat i en les descobertes al voltant de l’amistat, l’amor, la crueltat i el dolor. I la seva experiència brutal de la relació amb el cruel bandoler Bonaplata i els seus homes.

I un altre dels grans protagonistes de la narració és el bosc, del qual l’autor fa una magnífica descripció: silencis, sorolls, el vent, els animals… Un bosc que no és solejat sinó fosc i un xic lúgubre, com tota la història.

Malgrat tot, sobretot en la primera part, hi apareix la poesia. “Poesia dins la foscor, un contrast. Poesia i horror, amor i odi, contradiccions sempre presents.”

Segons una majoria dels lectors del llibre presents a la presentació, la lectura és dificultosa al començament, tot i que aviat es fa planera i costa de deixar. En Ferran Garcia ho aclareix: “M’interessava que, abans de començar l’aventura entréssim en matèria com un estat d’ànim. Un cop situats emocionalment, ja podem explicar la història. Aquestes primeres pàgines les vaig treballar molt per poder suscitar interès just abans d’entrar en la història.”