“Francisco va ser un clic”

Josep Playà Montaner

Francisco és el gran personatge d’Estimada Mirta  i el model  que ha inspirat la, fins ara, tercera novel·la de Maria Escalas. “Per a mi conèixer el Francisco autèntic i la seva història va ser un clic”, va assegurar l’autora en la primera sessió de l’any 2023 del Club de Lectura d’Òmnium Eixample, que va tenir lloc el 19 de gener a la Llibreria Byron.

Com es  va generar aquest clic? Explica Escalas: “El llibre va sorgir d’un sopar a Mallorca un estiu a casa dels meus pares. Hi va assistir un cosí del meu pare acompanyat d’un cosí seu. Aquest era el Francisco, que havia emigrat a l’Argentina als divuit anys i ara en tenia vuitanta-vuit. Va explicar coses apassionants de la seva vida amb un català que tenia un accent argentí deliciós, Me’n vaig enamorar i vaig aconseguir que accedís a sopar amb mi perquè m’expliqués més detalls d’aquells setanta anys passats a aquell país sud-americà”.

“En el sopar em va donar carta blanca perquè aprofités el que volgués del que havia narrat, entre altres coses que havia tingut una fàbrica d’armes. I això ja va ser definitiu pel clic. Però, no m’ho esperava, em va justificar, en certa manera, els crims que les successives dictadures, especialment la de Varela, havien comés i això em va deixar de pedra. El Francisco creia que la situació no havia sigut tan greu com l’havien plantejat en aquell moment els que va anomenar enemics exteriors. I jo em preguntava com podia ser que una persona culta i sensible pogués ser tan cec davant el que passava en la dictadura de Varela?

“Vaig estudiar la història d’Argentina. Com havia pogut passar tot allò? Persecucions, desapareguts, robatori de nadons, ús indiscriminat de la tortura… Em vaig adonar que el nostre benestar se sustenta sobre grans capes d’injustícies i, tot i així, continuem vivint i no aturem el món. Si no fos així, no existirien o no haurien existit els conflictes d’Ucraïna, Afganistan, Síria, Palestina…”

Aquell clic va ser tan gran que va estar a punt de deixar a mitges el llibre Sara i els silencis que estava escrivint aquells dies. I explica: “Si vaig continuar era perquè tenia la certesa que tenia entre mans una cosa molt gran i que quan  més tardés a escriure-ho, millor ho escriuria”. La història del Francisco li va servir per tirar endavant Estimada Mirta, una ficció amb moltes anècdotes basades en la realitat argentina, especialment dels anys setanta tot i que la novel·la comença el 1947.

L’autora explica: “Per documentar-me m’he entrevistat, per exemple, amb persones que han estat torturades a Xile, Argentina, al País Basc i fins i tot, a la comissaria de Via Laietana, a Barcelona. Es tracta de gent que ha patit abusos policials. Quan a la novel·la descric els tumults de les manifestacions que es varen produir a la Universitat de Buenos Aires, m’estic basant en realitat i en les meves sensacions el dia dels fets de l’1 d’octubre a Catalunya.”

L’argument transcorre a l’entorn de dues narracions, una en primera persona que és la veu del Francisco, que li escriu una llarga carta a la filla i, l’altra, un narrador general.

Explica la novel·lista: “Jo volia que Francisco expressés el seu penediment i per això vaig fer un relat en primera persona. El narrador general en canvi, em serveix per explicar els fets. La intenció era també proporcionar al lector la possibilitat que només llegint seguits tots els fragments que van apareixent de la carta de Francisco tingués un resum de les accions més importants.”

“Realment aquest llibre l’he fet amb el cap molt clar, tot i que sóc apassionada i visceral”, conclou.