Al llarg de la cerimònia de lliurament, un grup d’actors del Casal Familiar Recreatiu dels Carlins ha fet una lectura dramatitzada de textos de Manuel de Pedrolo.
 
L’obra Dos taüts negres i dos de blancs (Proa, 2013), de Pep Coll, ha resultat guanyadora de la quinzena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per novè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada. El premi l’organitzen Òmnium Cultural del Bages i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriosa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa.

L’acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om, i s’ha comptat amb la presència de diverses autoritats. El lliurament del guardó ha estat precedit per una lectura de textos de Manuel de Pedrolo, en motiu del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, a càrrec d’un grup d’actors del Casal Familiar Recreatiu dels Carlins.

Acte seguit s’ha fet públic el veredicte del jurat format per Jordi Finestres, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha fallat, per majoria, a favor de l’obra Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll. L’escriptor de Pessonada, que viu a Lleida des de fa molts anys, s’ha endut el guardó que consisteix en una escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les tres finalistes d’enguany on, a més de la guanyadora, hi havia Les llavors del silenci, d’Àlvar Caixal, i El nét del pirata, de Manuel Cuyàs.

 
EL GUANYADOR
Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949) és un dels escriptors més reconeguts i amb una obra més personal de la literatura catalana actual. En les nombroses novel·les i reculls de narracions que ha publicat, ha recreat el Pirineu físic, social, llegendari i mitològic. Des de reculls de llegendes pirinenques com Quan Judes era fadrí i sa mare festejava (1986) o, sobretot, Muntanyes maleïdes (1993), fins a novel·les juvenils que han gaudit de força popularitat, com Què farem, què direm? (Premi Gran Angular 1991), ha destacat i ha estat premiat també com a novel·lista amb obres com El salvatge dels Pirineus (Premi Sant Joan 2005), Les senyoretes de Lourdes (Premi Sant Jordi 2007) o Dos taüts negres i dos de blancs, que ja havia merescut el premi Creixells d’enguany. També ha publicat guies sobre indrets mítics i llegendaris del Pirineu, i col·labora en diversos mitjans, com ara Segre, El Periódico o Descobrir Catalunya.
 
DOS TAÜTS NEGRES I DOS DE BLANCS
La novel·la guanyadora recrea els crims que el 1953 van tenir lloc a Carreu, al Pallars. Un matrimoni i les seves filles van ser cruelment assassinats a mans d’una parella de masovers veïns. La investigació d’aquelles morts, però, va tapar-se per evitar mostrar una mala imatge de la plàcida, pacífica i victoriosa Espanya de Franco. La interferència política i la desídia judicial van ser tan grans, que el crim va quedar impune malgrat que tothom sabia qui eren els autors. Coll, que coneixia els fets des de sempre, fa una reconstrucció minuciosa i absorbent d’aquesta esfereïdora història real, que va més enllà de la simple crònica negra novel·lada. Vol ser també –i sobretot— una agra metàfora de l’ambient d’enveges, traïcions i venjances que, durant els primers anys de la postguerra, va dominar el país. Pep Coll demostra una vegada més, amb Dos taüts negres i dos de blancs, que la millor manera de tractar temes universals és a partir de l’experiència més propera i més local.
 
 
HISTÒRIA DEL PREMI
L’any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.
El premi va néixer per iniciativa d’Òmnium Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa i l’editorial Columna.
Diverses circumstàncies van anar deixant el premi en una situació delicada fins a fer-lo inviable, tal com estava plantejat.
Tot i la decepció inicial, des de la delegació bagenca d’Òmnium Cultural i des de l’Ajuntament de Manresa es va considerar que hi havia raons per continuar convocant el premi (sobretot pel que té d’homenatge a un manresà que va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra), si bé es va creure que calia sotmetre’l a una radical reorientació. Es volia, doncs, adaptar-lo a les noves circumstàncies i, al mateix temps, donar-li un nou impuls.
Per això, des del nou enfocament que va inaugurar-se en la convocatòria del 2007, el premi Joaquim Amat-Piniella té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.
Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat integrat per diverses personalitats de la cultura i la literatura catalanes tria l’obra guanyadora.
El guanyador rep un guardó emblemàtic en forma d’escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms.
 
 
Els guanyadors fins ara
Primera etapa (obra inèdita):
2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà, Columna.
2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel, Columna.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell, Columna.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames. Columna
Segona etapa (obra publicada):
2007: Antoni Pladevall, per Terres de lloguer, Columna
2008: Joan Garrabou, per Confessió general, Proa
2009: Jordi Coca, per La noia del ball, Proa
2010: Sílvia Alcántara, per Olor de colònia, 1984
2011: Jordi Puntí, per Maletes perdudes, Empúries
2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels, L’Albí
2013: Rafel Nadal, Quan érem feliços, Destino
2014: Monika Zgustova, La nit de Vàlia, Proa
2015: Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs, Proa
 
 
NOTA BIOGRÀFICA DE JOAQUIM AMAT-PINIELLA
Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i fou un dels principals escriptors catalans de la postguerra, mèrit que es deu sobretot a la impressionant novel·la K.L. Reich, colpidor testimoni, en la línia de la novel·la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniellava néixer a Manresa el 1913 i participà activament en la vida política i cultural del Bages. Col·laborador del diari El Dia, publicà un llibre de retrats, Ombres al calidoscopi(1933), on ja es manifestava el seu talent. Lluità en el bàndol republicà i l’any 1939, com tants altres vençuts, hagué d’exiliar-se. Inicià aleshores un llarg periple que el portà, el 1941, al camp d’extermini autríac de Mauthausen, on va restar quatre anys, fins que fou alliberat per les forces aliades. Instal·lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (l’any següent en català). Llevat d’El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel·lística d’Amat-Piniella –Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959) i La ribera deserta (1966)— està poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s’inspiren en l’experència viscuda per l’autor. Els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, escèptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s’havia format, s’anà sumint cada vegada més en ell mateix fins a desaparèixer de la vida pública. Va morir a Barcelona el 1974.
A causa de la celebració, el 2013, del centenari del naixement d’Amat-Piniella, s’han reeditat diverses obres de l’autor, i se n’han publicat algunes d’inèdites, com el recull de relats Retaule en gris i la novel·la La clau de volta.