Aquestes setmanes Òmnium està centrant tots els seus esforços en la Crida per la Democràcia duent a terme múltiples accions per tal de defensar les llibertats de la ciutadania, la qual vol decidir el futur de Catalunya a les urnes.

Una d’aquestes accions és Diàlegs per la Democràcia. A l’Alt Urgell, el vam celebrar el passat 26 d’agost, en el marc de la Festa Major de la Seu d’Urgell, al parc del Cadí, i hi van assistir una seixantena de persones.

Es tractava de normalitzar un diàleg amb les diverses opcions de vot al referèndum: si, no i la indecisió, entre Isidre Domenjó, Joan Barrera i Amadeu Gallart, tot moderat per Climent Miró.
 

Isidre Domenjó exposava: «Tenim un estatut vigent que no ha votat el poble, que va aprovar el Tribunal Constitucional; això és indigne i, justament per a recuperar aquesta dignitat, votaré sí». «No hi ha res a fer amb aquest Estat que no compleix els seus pactes, que el apoyaré es converteix en una farsa, hi ha tota la maquinària de l’Estat en contra del meu país, i això, fa que em posicioni clarament a favor de la independència». «Sentit comú, anhel de llibertat i dignitat són els motius bàsics pels quals votaré sí el dia 1».

Joan Barrera comentava: «La meva opinió a què votar és un no crític(…) Un no crític és un no per la via com s’estan fent les coses». «No ens podem permetre un referèndum que no sigui un èxit». «Ara mateix no hi ha cap llei que el reguli, cap sens electoral, no tenim junta electoral(…) Molts problemes que poden fer que aquest referèndum no sigui com cal». «Em veig manipulat des d’una banda i des d’una altra. Caldria fer un debat per tal que es comparteixin xifres i dades que moltes vegades no són reals(…) Hi ha moltes incògnites que, de moment, em fan decantar pel no. Aquest no crític».

Amadeu Gallart argumentava: «Jo sóc partidari de la participació(…) T’agradi o no t’agradi el procés, hem de reconèixer que ha provocat una dinamització política molt important, molt positiva». «En resposta a la pregunta tenim vàries opcions. Podem donar un sí, per protesta contra un Estat que històricament no m’agrada o un sí com a estratègia per aconseguir millors condicions per Catalunya. Podem optar pel blanc, el nul, perquè volem més coses, o podem triar el no com a abstenció activa».

Al finalitzar l’acte, hi va haver un vermut que va servir per poder parlar, tots plegats, d’una manera més distesa.