“És tard, però és tot el temps que tenim a mà per fer futur”

Pere Casaldàliga

Estimadíssims socis i sòcies,

Inevitablement, i de nou, tota la tendresa i estima als qui ho estan donant tot en moments durs. Alhora, un missatge al conjunt de la societat catalana: amb tantes desigualtats, és impossible ser un sol poble, perquè un país no és lliure si no ho és la seva gent. Tenim davant un repte gegantí i colossal: no deixar ningú enrere.

Per això reforcem el projecte “Lliures”, amb Coop57 i les ECAS, i renovem, així, l’objectiu fundacional d’Òmnium per a la cohesió social i que lluita per un present que molts veuen perdut. La normalitat només serà nova si canviem les velles estructures. Si, ara i aquí, som capaços de convertir la incertesa en esperança i recuperar un ascensor social aturat fa molt de temps.

No volem ni donar almoina ni substituir les institucions públiques. El Lliures és un instrument col·lectiu per enfortir la xarxa veïnal que fa front a la pobresa i protegeix l’habitatge, per reforçar la comunitat educativa que lluita perquè cap infant no es quedi enrere a l’escola, o per garantir la inclusió de qualsevol ciutadà, vingui d’on vingui.

Vivim en un estat que ha renunciat a defensar els interessos dels més desafavorits, que recepta més centralització mentre és incapaç d’atendre necessitats bàsiques. Que vol aprofitar-se de la pandèmia per receptar més autoritarisme, per laminar els drets civils i polítics que són imprescindibles per conquerir una vida digna.

I davant un estat que empresona la llibertat d’expressió i la protesta, amb la responsabilitat civil i sanitària que el moment reclama, cal que tornem a mobilitzar-nos als carrers pels drets humans, socials i nacionals.

A la presó, aquests també són dies durs per a molts dels companys presos socials que no poden exercir el dret a l’article 100.2 per sortir a treballar o fer voluntariat. No hi ha vis-a-vis ni comunicacions orals i, de nou, el sistema s’acarnissa amb els més desafavorits.

La lluita per la República catalana només té sentit si, per damunt de tot, hi ha les persones. I ara, més que mai, les prioritats són recuperar drets i confinar desigualtats. No podem acceptar ni tanta ni més desigualtat, perquè nosaltres mateixos ens estaríem convertint en el pitjor virus.

Impliquem-nos en el Lliures.

Jordi Cuixart

President d’Òmnium Cultural

Presó de Lledoners, 22 de maig del 2020