“Hi manca una llosa: Walter…

Pregunteu a la Mediterrània…”

WEISSENSEE ​(Homenatge a W. B)

Marta Pessarrodona i en record de Neus Català

Estimadíssims socis,

Avui serà d’aquells dies especials on sortir al carrer es converteix en una acte de militància en la tendresa. Cultura i passió de viure l’amor en plenitud; síntesi del caràcter d’una societat forjada a base de molta autoestima col·lectiva.

A tots els escriptors del món: gràcies, mil gràcies per fer-nos l’existència una mica més feliç amb les vostres creacions, amb un record ben especial per tots aquells autors que pateixen més durament la repressió i en especial per les autores sempre triplement represaliades.

Als qui emparen la llengua catalana per compartir els seus llibres: un fort reconeixement, doncs com deia Federico Fellini “cada idioma és una manera diferent de veure la vida” ni millor ni pitjor, senzillament una més, que ens fa rics en la diversitat i per això volem poder viure també, en català, amb tota normalitat.

Avui passarem el dia envoltats de jutges i fiscals que amb la seva malaptesa evidencien com d’important és la cultura com a eina de tolerància, convivència i transformació social. Les seves excel·lentíssimes nimietats, entre paraigües i la criminalització del dret – i el deure! – a protestar, estan fonamentades en una manca històrica de cultura democràtica dels poders de l’Estat.

Però, sigui quin sigui el resultat del judici o del 28-A, hem d’assumir, com explica Chomsky, que sempre hi ha un instint innat en la condició humana que ens mena cap a la llibertat i que sempre hi ha oportunitats per millorar el món.

Soc molt conscient que el meu lloc ara mateix és a la presó, denunciant la injustícia de la vulneració de drets fonamentals i que la coherència m’obliga a assumir plenament la meva responsabilitat en el convenciment que el dret de vot es conquereix votant. Però no renunciaré mai a seguir construint la meva família, sigui en les circumstàncies personals que sigui, com a missatge de vida i esperança.

Quan no hi ha sessió al Tribunal Suprem, els presos polítics sovint aprofitem per, bo i prenent el sol al banc del pati del mòdul, intercanviar opinions dels llibres que llegim, comentaris que després compartirem amb la Carme i la Dolors. Moments de distensió que ens reafirmen en la certesa que llegir ens fa més lliures, també des de dins la presó.

Que la cultura ho inundi tot! Sempre endavant!

Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural
Presó de Soto del Real, 22 d’abril del 2019