Jo he nascut aquí, però sembla que ni els fills dels meus fills

seran catalans. Negant la identitat, no anem enlloc.

Aladdin Azzouzi, activista

Estimadíssims soci,

Que a l’Estat espanyol no hi ha justícia gairebé ni és notícia. El Tribunal Constitucional ha decidit mantenir-nos a la presó, però ens sabem privilegiats perquè la societat catalana ha transformat la repressió en més maduresa i empoderament col·lectius. L’únic judici just possible serà al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg.

Després de 32 mesos de presó, com més passa el temps més consciència tinc que vàrem fer el que havíem de fer. I, lluny de penediments, reafirmem la legitimitat de la lluita noviolenta i la desobediència civil com a instruments per transformar la societat.

Precisament per això els poders de l’Estat condemnen la protesta i la llibertat d’expressió. Són els mateixos poders que malden per salvar el Règim del 78 al preu que sigui. La impunitat perpètua de la corrupció borbònica o la impunitat de la brutalitat policial de l’1-O són dues cares de la mateixa moneda, dos problemes estructurals que tenen en la fiscalia o el PSOE els seus aliats, i en l’hereu de Joan Carles I la garantia de continuïtat.

Vivim en un Estat que vol prohibir a 11 milions de ciutadans de comunicar-se en la seva llengua pròpia i oficial, que també nega els drets lingüístics perquè, de fet, vulnera el dret internacional i ignora les peticions d’Amnistia Internacional o les Nacions Unides per respectar els drets humans.

La lluita per l’autodeterminació i la República catalana, doncs, continua esdevenint l’únic horitzó compartit de futur, també per enfortir els drets socials i no deixar-nos ningú pel camí.

Que ningú no dubti de la força de la gent. Si l’Estat es pensa que perpetuar la impunitat no té costos, és que no coneix la societat catalana. És el moment de transformar la indignació col·lectiva en motor de canvi des de la societat civil organitzada, amb tanta determinació com esperança.

I convençuts que els lideratges compartits són l’única garantia per reeixir, les eleccions en marxa a la Junta Directiva, amb l’equip encapçalat pel vicepresident Marcel Mauri, i l’Assemblea General Ordinària d’Òmnium Cultural seran un nou pas per continuar reforçant l’entitat.

A tocar de Sant Joan, la Festa Nacional dels Països Catalans, amb la Flama del Canigó renovarem el compromís amb la llengua i la cultura catalanes, eines de cohesió social. I celebrarem la llibertat i la vida el dia més llarg de l’any. Del cim del Canigó a arreu del món, també pels qui ens han deixat i pels qui vindran darrere nostre.

Sempre endavant!

Jordi Cuixart

President d’Òmnium Cultural

Presó de Lledoners, 19 de juny de 2020