“Vés on et portin els teus somnis;

viu la vida com l’has imaginat i en simplificar la teva vida

veuràs com les lleis de l’univers seran més simples”.

Henry David Thoreau

Estimadíssims socis,

Vaig viure el 20-N de l’any passat a la presó Soto del Real. Arribava el fred i érem a les portes de les eleccions imposades. M’acabava de llegir Walden i la vida al Bosc d’en Thoreau, que la Txell m’havia enviat a finals d’octubre. Sembla que fos ahir, però tots plegats hem fet un pas de gegant.

La petició de més de 200 anys de presó per votar mostra que l’Estat persegueix el mateix objectiu que tenia el franquisme: que la llibertat d’expressió i la democràcia es podreixin a les presons. Per això, davant aquesta gravetat extrema, la unitat de tot el sobiranisme és una prioritat impossible de demorar ni un sol dia més, tant per afrontar el judici polític com a les institucions i al carrer.

El “Controlando la Sala Segunda desde detrás”, del portaveu del PP al Senat, i el cop de porta de Marchena, il·lustren perfectament aquest Estat caduc, ple d’estructures heretades directament del franquisme. La sentència de 4,9 milions contra els impulsors del 9-N, amb el president Mas al capdavant o el trist paper del Suprem amb les hipoteques són la punta de l’iceberg. Perquè la justícia que no pot entendre la societat no és justícia, és autoritarisme.

Avui, 20-N, pren tot el sentit del món remarcar la importància d’afrontar el Judici a la democràcia com una esmena a la totalitat al Règim del 78. Un gran consens de país on tots els demòcrates som cridats. Per això és tan important la creació d’espais unitaris com la plataforma Som el 80%, que ja compta amb més de 90.000 adherits.

Amb l’escarment busquen la nostra renúncia. Però l’efecte ha sigut el contrari: el sobiranisme està més convençut que mai de la legitimitat de la desobediència civil i la resistència no violenta com a eines per a transformar la societat i exercir el dret a l’autodeterminació. Necessitem tota la força possible per seguir explicant arreu del món que no som davant d’un judici, sinó d’una farsa sense precedents: “Mai no podran empresonar les idees”.

Quan la xacra de l’extrema dreta assetja de nou Europa i el món, la causa de Catalunya esdevé la causa de la democràcia i les llibertats. Després de 400 dies empresonat amb el company Jordi Sànchez, sabem que mantindrem la mateixa resposta col·lectiva que va trobar el feixisme al segle XX: ¡No pasarán! They shall not pass! Il fascismo non passera! Sie kommen nicht durch! On ne passe pas! No passaran!

Bona gent d’arreu, deslliurem-nos de pors o retrets. Aquesta revolució dels valors forma part del fil de la història. Si els homes i dones que ens van precedir van estar disposats a donar-ho tot en situacions molt més adverses, ens correspon fer exactament el mateix.

Gràcies, com sempre, per ser-hi. Per tanta tendresa i un compromís insubornable. Sempre endavant!

Jordi Cuixart, President d’Òmnium Cultural

Presó de Lledoners, 19 de novembre de 2018