“”Els valents són aquells que vencen la molta o poca por que tenen” . Pere Casaldàliga

Estimadíssims socis,

Avui hem sabut que la Fiscalia em demana 17 anys de presó i l’advocacia de l’Estat me’n demana 8, per exercir els meus drets fonamentals. En total, la Fiscalia ens demana 214 anys per exercir el dret a l’autodeterminació.

La setmana passada vaig poder parlar amb l’amic Tono Albareda, el qui fou mític President de la Fede.cat, m’explicava que va estar més de 4 anys i mig a la presó durant el franquisme. Ells varen resistir en unes condicions molt més adverses que les nostres, si nosaltres defallíssim, la seva lluita hauria estat en va, en realitat som els hereus del futur que ells van batallar, i no tenim cap dret a renunciar-hi.

No podem caure en el parany que ningú aigualeixi res de tot el que hem fet col·lectivament. Ens hi vam deixar la pell i, que ningú no ho oblidi, cal que ho seguim fent perquè res, absolutament res, ens serà regalat.

“El teu poder radica en la meva por, si jo ja no tinc por tu ja no tens poder”, deia el jove Sèneca al dèspota Neró. Us ben asseguro que, des de la presó, em sento ben deslliurat de qualsevol por i prenc la màxima consciència que el que està en joc és d’una gravetat extrema i és per això que, modestament, des d’Òmnium fem una crida a la població a actuar amb tota la determinació del món, tal com hem explicat avui a través d‘aquest comunicat.

No caurem en el parany de fer el paper de víctimes al que ens volen relegar. La nostra actitud insubornable i de radicalitat democràtica ens referma amb la convicció que tot el que hem fet és lícit. Us dono la meva paraula que amb aquesta petició de la Fiscalia, tot allò personal esdevé més que mai polític, perquè ens juguem el futur dels nostres fills. Els nostres drets civils i polítics han estat, i són encara avui, greument trepitjats. Amb tota la humilitat del món, sento que avui el nostre destí individual desapareix i es converteix en una causa col·lectiva: no hi ha presó per aturar tanta democràcia!

Units en la diversitat, però només units, avançarem amb determinació. Acusar els poders de l’Estat esdevé un acte de responsabilitat i d’amor a la vida.

Durant els propers mesos hem de concentrar tota l’energia en vehicular la resposta del 80% de la societat catalana que defensa el Referèndum com a solució al conflicte polític i no distreure’ns amb les peticions de la Fiscalia o les jugades maldestres de la Sala del Judici. Aprofitem l’apoderament dels darrers anys i fem-ne la nostra principal arma. El judici és una gran palanca de transformació democràtica cap a la República.

Si l’Estat creu que amb unes peticions de 17 anys de presó renunciarem als nostres ideals és que ni coneixen Òmnium ni la història d’aquest país ni el compromís de la societat catalana, que en moments més difícils que els actuals es va deixar la pell en defensa de drets i les llibertats. Hem arribat massa lluny com per renunciar ara a la llibertat, hem viscut més d’un any de presó i exili i hi ha centenars de represaliats. Ja no podem tornar enrere. Si el preu de defensar la democràcia i el dret a l’autodeterminació és la presó, n’assumeixo plenament les conseqüències, amb tanta serenor com dignitat.

Avui no només no llencem la tovallola, sinó que reiterem el nostre compromís amb el país, com vam fer-ho els nostres fundadors, els lluitadors antifranquistes, els mestres de català dels anys 60, com em Jaume Botey o en Paco Candel, la Teresa Rebull o la Muriel Casals. Mobilitzem-nos doncs al voltant d’aquest 80% com a principal altaveu de la nostra insubornable dignitat col·lectiva.

Saber-nos junts i plens de tendresa fa que tot això valgui la pena. Sempre endavant!

Jordi Cuixart

President d’Òmnium Cultural

Presó de Lledoners, 2 de novembre de 2018