“Deixem de fer el carallot”. Vehement i apassionat, Martí Anglada fotografia l’endemà de les eleccions municipals en clau de Procés: “Els partits han de renunciar als seus interessos i gestionar sense tacticismes i amb unitat un moment històric i irrepetible que se’ns està escapant de les mans”. I afegeix: “La feina és aquí i no fora. Si volem que les eleccions del 27 de setembre siguin realment plebiscitàries necessiten confeccionar una o dues llistes sobiranistes sense sigles de partit, amb sacrificis i renúnices per part de tothom”. El públic aplaudeix, també amb vehemència, les paraules del periodista en una sala d’actes del Col·legi d’Advocats plena de gom a gom.

Anglada visita Tarragona convidat per l’ANC, Òmnium i Súmate. Amb una agenda atapeída que el fa viatjar constament per Europa, l’excap d’informació internacional del TV3 fa parada a la ciutat per elaborar una radiografia completa del moment. I parla dels resultats de diumenge a Barcelona, una capital que ara lidera un desig de recanvi al poder: “La victòria d’Ada Colau és una oportunitat per fer el Procés més inclusiu. Ella va votar SÍ-SÍ el 9-N, és una aliada potencial i cal buscar-hi aliances”. Taxatiu, el periodista assegura que el 45% de vots del 24-M que sumen CiU, ERC i la CUP són insuficients. En resum, “el Procés no es desinfla, però no creix”.

En la perspectiva del 27 de setembre, Martí Anglada afirma que Euopa farà cas de la reivindicació catalana si hi ha un 50 % més u dels vots a partits amb programa independentista. “Una majoria d’escons, però no de vots, debilitaria molt la posició catalana davant Alemanya, França i Brussel·les”, assegura aquest bon coneixedor de les institucions europees, que afegeix que “no hi ha hostilitat” en les cancelleries dels principals estats respecte Catalunya:  ”Votin i portin un mandat democràtic”, ens diuen.

A criteri del periodista i actual delegat de la Generalitat a França i Suïssa, una victòria de les forces independentistes el 27-S portaria a fer una Declaració de Sobirania del Parlament (no declaració unilateral d’independència) que proclamaria que a partir d’aquell moment només s’aplicaran a Catalunya les lleis aprovades per la pròpia cambra legislativa i que s’obre un termini de 18 mesos per pactar amb Espanya i Europa la creació d’un nou estat.

A Anglada no li preocupa massa l’actitud europea (“els tenim força convençuts”) perquè Catalunya aposta per l’estabilitat política i monetària de la Unió i no suposa un risc. Creu que és prioritari treballar el front intern i guanyar 5 punts al que diuen les enquestes i les urnes del passat diumenge. “Fa un any el Procés català tenia el monopoli de les ganes de canviar el sistema. Ara el comparteix amb altres moviments de reforma o recanvi de poder. Ja no estem sols”, expressa gràficament el periodista. I remata: “La situació és complexa, el Procés s’està covant i hem de treballar per assolir la majoria si volem ser creibles davant Europa i el món”.

Article publicat a Fet a Tarragona per Ricard Lahoz