Definim el bé comú
És possible definir el bé comú?
No fa falta pensar gaire per imaginar per què i per a què és adequat i pertinent avui parlar i intentar definir el bé comú. Cada dia veiem situacions on està completament o parcialment absent. Si preguntem als nostres representants polítics sigui quina sigui la seva tendència ideològica, tots sense excepció ens diran que treballen per al bé comú, i que el bé comú és alò que ells defensen des de la seva posició partidista. Respostes semblants tindríem si parléssim amb periodistes o investigadors. Això ens portaria a acceptar una definició massa inespecífica, quan no contradictòria, sobre què és el bé comú. Si no tenim cap definició fiable, solvent i més o menys compartida, aleshores és perfectament lògic i legítima qualsevol definició o acció a què algú es vulgui acollir. Però, és possible definir el bé comú? Què guanyaríem si tinguéssim una definició clara, sòlida, solvent i compartida del bé comú.
Més enllà de si es pot o no definir-lo, segur que es pot aproximar i definir-ne característiques i que, arribem on arribem, l’intent valdrà la pena.
Amb aquest objectiu, la Xarxa d’Entitats de la Garrotxa (un grup d’entitats d’Olot i comarca que trebalen per a una agenda comarcal, però també que comparteixen inquietuds i coneixements socials i ètics) organitza aquesta matinal per parlar-ne amb tres experts que segur que ens despertaran l’atenció cap a un concepte massa vegades fet servir, però no sempre de forma escaient.
Ponents:
Rita Marzoa, “El bé comú i el periodisme”
Ricard Gomà: “El bé comú i el municipalisme”
Mauro Castro: “El bé comú i la participació ciutadana”