El president d’Òmnium demana estar més formtats i empoderats a la presentació del seu nou llibre Aprenentatges i una proposta a Lleida

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha presentat aquest dimarts el seu nou llibre, Aprenentatges i una proposta, a Lleida, des d’on ha recordat: “L’1 i el 3 d’octubre la gent vam sortir al carrer perquè estàvem determinats, perquè teníem poder”. De fet, ha dit, aquells dies la societat civil va reconèixer la seva pròpia autoritat. “Davant de la violència de l’Estat, milions de catalans van sortir al carrer i van votar”, ha rememorat, mentre que l’Estat demostrava que, a diferència dels ciutadans de Catalunya, sí que podia arribar a usar la violència. Per contra, però, Cuixart ha remarcat que la gent “va fer aixecar el rei d’Espanya de la cadira, només per posar un tros de paper en una caixa de plàstic”. Unes accions que demostraven un “empoderament insospitat” que amb els anys s’ha pogut analitzar.

“Però, de què ens serveix convertir la lluita noviolenta en poder, si no la sabem convertir en força?”, s’ha preguntat, i ell mateix s’ha respost: “El que hem de reconèixer entre tots plegats és que necessitem estar més empoderats i més formats en la lluita noviolenta, i assumir que el nostre límit no pot ser ni l’exili, ni la repressió, ni la presó”. Per això, ha dit, des d’Òmnium s’ha tirat endavant l’Escola de Formació Guillem Agulló. I en aquest sentit, ha advertit: “Si l’amenaça és que ens tancaran a la presó, doncs ens hauran de tancar a 50.000 pesones”.  

En una conversa amb el professor d’Història de l’Art Albert Velasco i l’advocada Anna Llauradó, que ha presentat el president d’Òmnium Lleida, Andreu Vàzquez, Cuixart també ha destacat la “importància de l’exili”, i ha assegurat que “la repressió busca dividir els que lluiten”, però que en el cas d’Òmnium, l’Estat no ho va aconseguir. “Ja quan portava 15 dies a la presó, que era una sacsejada brutal, els d’Òmnium em van dir que si jo aguantava, a fora també aguantarien, i llavors et sents molt fort”, ha recordat, mantenint que va entrar a la presó com a president de l’entitat, i en va sortir amb el mateix càrrec, malgrat la repressió de l’Estat.

Amb un to més personal, Cuixart ha recordat el seu pas per Soto del Real i Lledoners, les relacions amb els interns, i diversos moments íntims i familiars. Analitzant els sistemes penitenciaris, ha dit: “Vaig decidir que jo seria un pres polític, i que el mòdul seria el meu barri i que la presó seria la meva ciutat”. Però ha advertit que ara cal fer mirada llarga i “deixar de parlar de la presó individual per començar a parlar de la repressió col·lectiva”. Amb un to  més reflexiu, Cuixart ha instat a persistir, i ha afirmat: “Quatre anys per a nosaltres és molt, però per a la història d’una nació no és res”.

La presentació del llibre, que ha tingut lloc a la Llotja de Lleida, ha comptat amb la presència de membres de la Junta d’Òmnium Lleida-Ponent, de la Cerdanya, de Segarra-Urgell, regidors de l’Ajuntament de Lleida, diputats de la Diputació de Lleida, el president del Consell Comarcal del Segrià, el membre de la mesa del Parlament Pau Juvillà, el delegat del Govern Bernat Solé, els escriptors Marta Alòs i Antoni Gelonch, la professora de la UdL Mariona Lladonosa, i membres de l’Orfeó Lleidatà, l’Associació de Moros i Cristians de Lleida, ASPID, Diables de Lleida i Llars Sant Ignasi, entre d’altres entitats de la societat civil i cultural, així com del teixit empresarial.